En català hi ha diverses fórmules que es poden fer servir com a salutació o per iniciar una conversa. Generalment, aquestes expressions estan formades pels interrogatius què i com més un verb, que pot portar algun complement. Per exemple: Com va/anem? Com va tot/això/la vida? Com estàs? Què fem [...]

meva Gent corrent Perseguit per la mort Ser o no ser ... Cal tenir present que en aquest cas les xifres no es consideren nombres que indiquen una quantitat, sinó caràcters o símbols gràfics. Per això s'han d'ordenar d'esquerra a dreta, és a dir, primerament cal mirar el primer caràcter de la [...]

El sufix -ble, amb les variants -able, -ible, es pot adjuntar a un verb (o a una arrel culta) per obtenir-ne un adjectiu, el qual indica la possibilitat que una cosa pugui fer o rebre allò que expressa el verb. Per exemple: Li agrada jugar en els castells inflables. (de inflar: 'que es pot inflar [...]

Els adjectius acabats en -anual volen dir 'que té lloc x vegades l'any', mentre que els acabats en -ennal volen dir 'que dura x anys' o 'que té lloc cada x anys'. Al diccionari normatiu trobem, per exemple, plurianual i pluriennal, i bianual i biennal, amb els significats següents [...]

L'adverbi fins té el mateix significat que la locució d'inclusió fins i tot. Per exemple: Feia tan bona cara que fins els veïns van saber que estava embarassada. Estava tan convençut que el regal era per a ell que fins el va obrir. Es va ofendre tant que fins va marxar sense dir res. Com es pot [...]

Hi ha dos topònims que estan relacionats i que sovint es confonen: Algèria, que és l'estat africà, i Alger, que n'és la capital. El gentilici d'Algèria és algerià, algeriana. El gentilici d'Alger és algerí, algerina.  [...]

de pressa L'expressió de pressa, que significa 'ràpidament', s'escriu separadament. En canvi, no és adequada la forma depressa. Així doncs, en lloc d'escriure: Veniu, depressa, que us mullareu! Trobo que van massa depressa cal escriure: Veniu, de pressa, que us mullareu! Trobo que van massa [...]

Un recurs per expressar pertinença o possessió és utilitzar la construcció formada per la preposició de + el pronom relatiu el qual (la qual, els quals, les quals), que se situa darrere del nom que complementa. Per exemple: L'església el campanar de la qual és romànic rep moltes visites cada any [...]

Els adjectius probable i provable tenen significats diferents. L'adjectiu probable, amb be alta, té el significat 'que hom té raons suficients per inclinar-se a creure que alguna cosa s'acomplirà, s'esdevindrà'. Per exemple: És probable que doni alguna excusa. Com que era probable que plogués [...]

Les oracions relatives són oracions subordinades que estan introduïdes per un relatiu, que sol ser un pronom (que, qui, què, el qual) o un adverbi (on, quan, com). Per exemple: La noia que vaig veure ahir és veïna del Toni (que vaig veure ahir és l'oració de relatiu).  Estudia a la mateixa ciutat [...]