Resultats de la cerca frase exacta: 3,708

91. Present del verb 'concebre': 'concebim' o 'concebem'? / 'concebir' o 'concebre'?
Font Fitxes de l'Optimot
El verb concebre és de la segona conjugació i no pas de la tercera. Per tant, en la primera i la segona persona del plural del present d'indicatiu i el present de subjuntiu d'aquest verb, l'última vocal que hi apareix és la e, i no la i (concebem i no concebim, etc.). Present d'indicatiu [...]
92. període
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
necessari perquè la densitat espacial de neutrons d'un reactor nuclear sigui multiplicada o dividida pel nombre e. període de semidesintegració [o període radioactiu] Temps necessari perquè es desintegrin la meitat dels nuclis d'una substància radioactiva. Temps geològic durant el qual [...]
93. Pronúncia d'alguns mots en nord-occidental i valencià
Font Fitxes de l'Optimot
En la majoria de parlars occidentals, en general, les vocals e oberta i o oberta són tancades en posició àtona. La resta de vocals mantenen el timbre en aquesta posició. En nord-occidental i en els parlars valencians, també és habitual pronunciar a en comptes de e la síl·laba inicial acabada en [...]
94. Ortografia de 'g' i 'gu'
Font Fitxes de l'Optimot
El so de g de gat o guerra es representa amb g o gu segons la vocal que aparegui al darrere: s'escriu g davant a, o, u: allargar, garsa, amargor, got, argúcia, gust, etc. s'escriu gu davant e, i: adroguer, berguedà, guepard, guia, guitarra, seguir, etc. Convé notar que en els grups gue [...]
95. per 2
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
carrer. El trobaràs pel port. Hi havia gent per les finestres. Ho va deixar per damunt la taula. Va tirar la llavor per tot el terme. El cònsol començarà a treballar per Nadal. El terratrèmol va ser pel juny. Degué arribar per Pasqua. e) Allò que serveix per a produir un efecte, com l'agent, la [...]
96. base
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
neperians és el nombre e. En un sistema de numeració, nombre d'unitats d'un ordre que componen una unitat de l'ordre superior. El nostre sistema de numeració té per base el nombre 10. base d'una potència Nombre que caldrà prendre com a factor tantes vegades com indica [...]
97. herba
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. herba blanca d) Blet blanc. herba blanca e) Candelera 2 2 . herba blanca f) Perdiguera . herba blanca g) Salat blanc. herba blenera Herba del gènere Verbascum, de la família de les escrofulariàcies, robusta, densament coberta d'una pilositat que la fa grisenca o groguenca, amb una roseta de fulles [...]
98. ull
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, especialment el que travessa de part a part alguna cosa. L'ull d'una mola. L'ull d'una agulla. L'ull del pany. L'ull de la clau. L'ull de l'estrep. L'ull d'una e, d'una p, d'una d. L'ull d'un pont. Els ulls d'un formatge [...]
99. Elisió de vocals en contacte en seqüències de mots / 'una hora' o 'un(a) hora'? (pronunciació)
Font Fitxes de l'Optimot
síl·laba (es produeix un diftong), o bé es pot elidir una de les dues vocals. 1. Contacte entre vocal tònica i vocal àtona Si la segona vocal és i o u, es forma diftong decreixent. Per exemple: serà histèric [àj], racó humit [ów]. En els parlars que no fan la reducció de les vocals a, e i o [...]
100. boca
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
tret a boca de canó. Obertura d'una escotilla. Obertura de les flautes per on és insuflat l'aire en el tub. Forat a la taula harmònica dels instruments de cordes pinçades. Petita obertura horitzontal en els tubs labials e l'orgue per on entra l'aire que ve de les manxes [...]
Pàgines  10 / 371 
<< Anterior  Pàgina  5  6  7  8  9  10  11  12  13  14  15  Següent >>