Resultats de la cerca frase exacta: 3,708

91. Present del verb 'concebre': 'concebim' o 'concebem'? / 'concebir' o 'concebre'?
Font Fitxes de l'Optimot
El verb concebreáÚs de la segona conjugaciˇ i no pas de la tercera.áPer tant, en la primera i la segona persona del plural del present d'indicatiu i el present de subjuntiu d'aquest verb, l'˙ltima vocal que hi apareix Ús la e, i no la i (concebem i no concebim, etc.). Present d'indicatiu [...]
92. perÝode
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a ediciˇ)
necessari perquŔ la densitat espacial de neutrons d'un reactor nuclear sigui multiplicada o dividida pel nombre e. perÝode de semidesintegraciˇ [o perÝode radioactiu] Temps necessari perquŔ es desintegrin la meitat dels nuclis d'una substÓncia radioactiva. Temps geol˛gic durant el qual [...]
93. Pron˙ncia d'alguns mots en nord-occidental i valenciÓ
Font Fitxes de l'Optimot
En la majoria de parlars occidentals, en general, les vocals e oberta i o oberta sˇn tancades en posiciˇ Ótona. La resta de vocals mantenen el timbre en aquesta posiciˇ. En nord-occidental i en els parlars valencians, tambÚ Ús habitual pronunciar a en comptes de e la sÝlĚlaba inicial acabada en [...]
94. Ortografia de 'g' i 'gu'
Font Fitxes de l'Optimot
El so de g de gat o guerra es representa amb g o gu segons la vocal que aparegui al darrere: s'escriu g davant a, o, u: allargar, garsa, amargor, got, arg˙cia, gust, etc. s'escriu gu davant e, i: adroguer, berguedÓ, guepard, guia, guitarra, seguir, etc. ConvÚ notar que en els grups gue [...]
95. per 2
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a ediciˇ)
carrer. El trobarÓs pel port. Hi havia gent per les finestres. Ho va deixar per damunt la taula. Va tirar la llavor per tot el terme. El c˛nsol comenšarÓ a treballar per Nadal. El terratrŔmol va ser pel juny. DeguÚ arribar per Pasqua. e) All˛ que serveix per a produir un efecte, com l'agent, la [...]
96. base
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a ediciˇ)
neperians Ús el nombre e. En un sistema de numeraciˇ, nombre d'unitats d'un ordre que componen una unitat de l'ordre superior. El nostre sistema de numeraciˇ tÚ per base el nombre 10. base d'una potŔncia Nombre que caldrÓ prendre com a factor tantes vegades com indica [...]
97. herba
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a ediciˇ)
. herba blanca d) Blet blanc. herba blanca e) Candelera 2 2 . herba blanca f) Perdiguera . herba blanca g) Salat blanc. herba blenera Herba del gŔnere Verbascum, de la famÝlia de les escrofulariÓcies, robusta, densament coberta d'una pilositat que la fa grisenca o groguenca, amb una roseta de fulles [...]
98. ull
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a ediciˇ)
, especialment el que travessa de part a part alguna cosa. L'ull d'una mola. L'ull d'una agulla. L'ull del pany. L'ull de la clau. L'ull de l'estrep. L'ull d'una e, d'una p, d'una d. L'ull d'un pont. Els ulls d'un formatge [...]
99. Elisiˇ de vocals en contacte en seqŘŔncies de mots / 'una hora' o 'un(a) hora'? (pronunciaciˇ)
Font Fitxes de l'Optimot
sÝlĚlaba (es produeix un diftong), o bÚ es pot elidir una de les dues vocals. 1. Contacte entre vocal t˛nica i vocal Ótona Si la segona vocal Ús i o u, es forma diftong decreixent. Per exemple: serÓ histŔric [Ój], racˇ humit [ˇw]. En els parlars que no fan la reducciˇ de les vocals a, e i o [...]
100. boca
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a ediciˇ)
tret a boca de canˇ. Obertura d'una escotilla. Obertura de les flautes per on Ús insuflat l'aire en el tub. Forat a la taula harm˛nica dels instruments de cordes pinšades. Petita obertura horitzontal en els tubs labials e l'orgue per on entra l'aire que ve de les manxes [...]
PÓgines  10 / 371 
<< Anterior  PÓgina  5  6  7  8  9  10  11  12  13  14  15  SegŘent >>