Resultats de la cerca frase exacta: 282

91. baldric
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a ediciˇ)
Banda de cuir o d'altra matŔria per a aguantar l'espasa i que es porta entorn del cos des de l'espatlla dreta al costat esquerre, on s'ajunten els seus dos caps.  [...]
92. pernil
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a ediciˇ)
Cuixa d'un animal, especialment del porc. Tenir una persona bons pernils. Cuixa o espatlla de porc o de senglar salada per a Ússer conservada. Pernil del paÝs. pernil dolš Pernil de porc, desossat, assaonat i cuit.  [...]
93. braˇ
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a ediciˇ)
Braš 1 1. braˇ de la cama Part de la cama del genoll per amunt. Peša de carn d'ovÝ de tercera corresponent a la part final de la cuixa o de l'espatlla. Forša corporal, vigoria. Valor, coratge.  [...]
94. espatllera
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a ediciˇ)
Peša de l'armadura que cobria l'espatlla. Respatller 1 . Aparell gimnÓstic en forma d'escala, fixat en una paret, que Ús usat en els exercicis de gimnÓstica educativa i correctiva. Enreixat de filferro o de fusta per a sostenir una plantaciˇ.  [...]
95. acopar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a ediciˇ)
Tancar, cloure, (all˛ que Ús badat o desplegat). Acopar-se una flor. Una mÓ s'acopÓ damunt la seva espatlla. Formar capšada o mata atape´da. Acopar-se una col. Donar forma c˛ncava (a la planxa, als taulons), per tal de fer-los encaixar amb una peša de forma convexa.  [...]
96. engaltar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a ediciˇ)
Apuntar (un fusell o una escopeta) recolzant-la a l'espatlla i acostant-hi la galta. EngaltÓ l'arma, disparÓ i l'ocell caiguÚ mort. Ha tirat sense engaltar. Les diu sense engaltar i desprÚs sempre tÚ problemes. Afegir obra (al parament d'un mur o envÓ) per augmentar-ne el [...]
97. humeral
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a ediciˇ)
Relatiu o pertanyent a l'h˙mer. ArtŔria humeral. Relatiu o pertanyent a l'espatlla. Ornament lit˙rgic que el sacerdot es posa a les espatlles i amb els extrems del qual es cobreix les mans per agafar el copˇ o la cust˛dia en presentar-la a l'adoraciˇ dels fidels o portar-la [...]
98. directe -a
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a ediciˇ)
potent que el boxejador llanša des de l'altura de l'espatlla, en lÝnia recta contra l'objectiu i amb l'ajut de l'impuls del cos.  [...]
99. dislocar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a ediciˇ)
Treure (alguna cosa, especialment un os), del seu lloc. Amb les empentes, li han dislocat l'espatlla. S'ha dislocat un peu. Desplašar (un constituent oracional) a la dreta o a l'esquerra de l'oraciˇ de manera que, en aquells casos en quŔ el constituent es pot [...]
100. mÓniga
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a ediciˇ)
de camisa Anar sense americana, gec o altra peša de vestir les mÓnigues de la qual cobreixin les de la camisa. mÓnigues a lloure [o mÓnigues penjants] MÓnigues obertes i penjant des de l'espatlla, des de mig braš. donar llargues mÓnigues a alg˙ Donar-li facultats completes per a fer alguna cosa [...]
PÓgines  10 / 29 
<< Anterior  PÓgina  5  6  7  8  9  10  11  12  13  14  15  SegŘent >>