FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Estat de la persona o de la cosa decaiguda. Manca de forces o vigor en el cos o en l'ànim. Caducitat d'un text parlamentari com a conseqüència de l'expiració de la legislatura. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Moviment de l'ànim de qui tem algú o alguna cosa, el fet de témer. El temor de la mort. No tingueu temor: no us ha de passar res de mal. El temor de Déu. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer cessar d'estar inflat. Desinflar un pneumàtic. Cessar d'estar inflat. Desinflar-se un tumor. Perdre les pretensions o l'ànim de fer alguna cosa. Després del fracàs de la vaga general, la multitud va desinflar-se. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer entrar (l'aire) als pulmons. Inspirar l'aire pel nas i expirar-lo per la boca. Fer néixer en l'ànim, infondre-hi com per una influència sobrenatural (idees, afectes, resolucions, etc.). Aquella dona li inspirà un gran amor. Déu, il·luminar l'enteniment, moure la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Perdre el coratge, l'ànim. Animeu-lo perquè no defalleixi en la seva empresa. Esdevenir feble o mancat de vigor, de forces. Sofriren terribles treballs sense defallir. No he menjat res des del matí: em sento defallir. Fallir. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'ànim per una falta comesa, per una humiliació rebuda. No et fa vergonya d'haver acceptat un càrrec dels enemics de la teva pàtria? Donar-se vergonya d'haver comès una falta. Li hauria de caure la cara de vergonya. Jo no sé com no li cau la cara de vergonya, d'haver fet [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Estat de l'ànim plenament satisfet. Gaudir d'una felicitat constant. felicitat eterna Beatitud 2 1. Sort feliç, esdeveniment feliç. Poder tornar a veure el seu fill: quina felicitat! Viatjar amb felicitat. Desitjar a algú tota mena de felicitats. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Estat de greu pertorbació de l'ànim deguda a la pèrdua de tota esperança de salvació, a la consideració d'un mal irreparable, de la impotència de reeixir. Lliurar-se a la desesperació. Un infant que és la desesperació dels seus pares. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Qualitat de mutual o mutu. Fet d'ajudar-se, de socórrer-se, etc., mútuament. Associació de persones afectades per uns mateixos riscos que volen compartir proporcionalment i sense cap ànim de guany el cobriment d'aquests riscos mitjançant una contribució de cada [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer néixer en l'ànim (una idea). Aquesta idea me'n va suggerir una altra. Apuntar a algú (alguna cosa) com a cosa a realitzar, determinació a prendre, solució a adoptar, etc. Li van suggerir que comprés la casa. [...]
