FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dia que segueix immediatament aquell del qual hom parla. L'endemà de Nadal. El que puguis fer avui no ho deixis per a l'endemà. Aquell dia era festa, i l'endemà també. l'endemà passat El dia que segueix immediatament l'endemà. l'endemà passat no l'altre [o [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Gust donat als sentits. Una obra d'art regal dels ulls. La vostra presència és un regal per a tots nosaltres. El nom dolcíssim de Jesús, regal dels cors. Cosa plaent que hom ofereix a algú, especialment en ocasió d'una festa, d'un esdeveniment feliç. Quan va acabar la carrera [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tendència a donar com a dogma o fets establerts allò que és opinable, discutible. El dogmatisme d'un crític. En les matèries on ocorre major dubte, sol trobar-se un major dogmatisme. En fil. tradicional, doctrina que admet dogmes. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Manifestació evident d'una divinitat entre els éssers humans. Festa cristiana que commemora la manifestació de Déu entre els éssers humans en la persona de Jesucrist. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Part de l'església al fons de la nau central on hi ha l'altar major, més elevada d'un o més graons que la resta de l'església, que és reservada als clergues. Reunió dels preveres amb el bisbe. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
[usat generalment en pl.] Llums que es posen a les finestres, als balcons, als carrers, etc., en senyal de festa. Fer lluminàries. Les lluminàries de la Rambla. [...]