FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que buida. Menestral que buidava metalls. Eina que és com una petita pala acassolada i serveix per a buidar, especialment l'aigua que ha entrat en una embarcació. Eina de boter amb què es poleixen les botes per dintre. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Art de pesca igual a l'emprat en la pesca del bou, però més petit, que arrossega una sola embarcació proveïda de dues llargues perxes laterals, una a cada banda, en els extrems de les quals es lliguen els caps de l'ormeig. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Faldó de lona, cautxú, etc., que s'ajusta a la cintura del piragüista i a la vora de la banyera, i serveix per a mantenir estanc l'interior de l'embarcació i perquè el piragüista es protegeixi del vent, del fred, etc. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forat de la coberta d'una nau per on passa la cadena de l'àncora en eixir o entrar de la caixa de cadenes. Forat que hi ha a l'orla d'una embarcació per al pas de caps i cables. Embriaguesa. Nepta. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Estrop folrat d'una embarcació de vela llatina que sosté l'antena al capdavall de l'enflonc. Part folrada de la corda d'atansar a la roda el car d'una vela llatina, que comprèn la gassa i l'indret on frega la corda. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Escotilla petita que generalment és a popa de l'embarcació. Part de l'empostissat d'un escenari que en un moment determinat pot abaixar-se o fer-se córrer i deixar, així, una obertura per on pot sortir en escena o desaparèixer-ne un personatge, un objecte, etc. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Seient per a una sola persona, semblant a un tamboret lleugerament allargassat, que pot tenir braços i respatller, generalment de poca alçària. En una embarcació, banc estret situat a popa, on s'asseu el patró. Banc on seuen l'entrenador i els jugadors de reserva d'un [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Servir-se dels rems per a fer avançar una embarcació en l'aigua. Els fils d'un ordit en un teler, trobar-se mancats de paral·lelisme pel fet que en el plegador ocupen una amplària diferent de la que tenen en la pua. Les pues, vibrar en la berguedana. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Expressió usada com a vocatiu afectuós. Et poso aquest llucet, xato? Ai, xata del meu cor! Vas de vi. Embarcació de fons pla i poc calat que serveix per a traslladar molta càrrega i per a netejar l'obra viva dels vaixells sense entrar al dic. [...]
