Per aconseguir uns usos lingüístics que facin visibles les dones en les referències a professions, oficis, càrrecs o funcions es pot recórrer a les formes dobles. Aquest recurs consisteix a repetir els noms (i, si cal, els adjectius) en tots dos gèneres, i és adequat principalment en singular:
Un [...]
Els noms propis de persona, també anomenats antropònims, com a norma general no es tradueixen. Per exemple, els noms Federico García Lorca, James Joyce o Simone de Beauvoir es mantenen inalterables en un text en català. Així mateix, Pompeu Fabra o Montserrat Roig no es tradueixen si es fan servir [...]
Com a norma general es tradueixen tots els noms de poblacions o ciutats quan hi ha tradició de fer-ho en català. Així doncs, Huesca és Osca, London és Londres i Milano és Milà. Però Buenos Aires o Washington, per exemple, no s'han traduït mai. Aquesta norma també s'aplica als noms d'estats, de [...]
Una abreviatura és un escurçament gràfic d'un mot o d'un sintagma (grup de mots), que es forma suprimint lletres internes o finals i que s'indica amb un punt o una barra.
Quan es tracta d'abreviatures d'un sol mot, s'anomenen abreviatures simples. Per exemple:
pl. (plaça)
p/ (pagaré)
Si es [...]
La factura és un document que un proveïdor o una proveïdora adreça a un client o una clienta i en què es detallen les mercaderies venudes o el servei prestat i se'n notifica l'import.
Habitualment, s'hi fan constar les dades següents:
venedor o venedora (nom, domicili, NIF)
comprador o [...]
