Aquesta abreviatura correspon a la primera persona del singular, però es poden utilitzar anàlogament les abreviatures de les formes amb altres possessius; és a dir, per analogia amb al meu favor (m/f), es poden formar les abreviatures següents: al nostre favor (n/f), al vostre favor (v/f), al seu [...]

següents: 1. Quan s'afegeix un pronom feble a continuació d'un infinitiu de la segona conjugació acabat en -er àton (com ara conèixer, convèncer, empènyer, merèixer, néixer, córrer, etc.), en els registres informals se sol ometre la -r final de l'infinitiu. En aquests casos, l'infinitiu perd l'accent. Per [...]

El mot Nadal (i altres noms de festivitats com ara Cap d'Any, Sant Joan...) generalment no van precedits d'article. Per exemple: No sé què voleu fer, per Nadal. Aquest any no compraré regals de Nadal. Ara bé, quan aquestes expressions no tenen estrictament un valor temporal, sinó que s'acosten [...]

perquè la puguem consumir fora de l'establiment on es ven, podem optar per fer servir la forma pronominal: Menjar per emportar-se Cafè per endur-se o bé prescindir del pronom: Menjar per emportar Cafè per endur. Si en l'oració principal es fa referència explícita al subjecte, caldrà fer servir la [...]

De vegades, s'usa una construcció formada per un infinitiu (com ara dir, remarcar, assenyalar, indicar, afegir, recordar o destacar), amb un valor proper a la necessitat o l'obligació, en què aquest infinitiu no depèn de cap verb amb forma finita i va seguit d'una subordinada introduïda per que o [...]

Per esmentar l'any en què succeeix un esdeveniment, es pot introduir l'expressió temporal amb preposició o sense. 1. Sense preposició  L'expressió temporal es pot construir amb article i sense preposició. Per exemple: El 1992 els Jocs Olímpics es van fer a Barcelona. L'expressió numèrica també [...]

Una de les funcions de la dièresi és marcar que una i o una u no formen diftong amb la vocal anterior. Ara bé, no l'hem d'escriure en els casos següents: 1. En l'infinitiu, gerundi, futur i condicional dels verbs acabats en vocal + ir. Per exemple: agrair, agraint, agrairé (agrairàs, agrairà [...]

Els verbs dir i dur pertanyen a la segona conjugació. La segona conjugació inclou els verbs que tenen l'infinitiu acabat en -re o -er àtones (rebre, córrer), alguns amb -er tònica (saber) i verbs que acaben en -r, com dir, dur i fer. En el cas de dir, doncs, la i no pertany a la desinència [...]

Per formar el passat perifràstic d'un verb es fan servir les formes auxiliars vaig, vas, va, vam, vau i van seguides de l'infinitiu del verb. Per exemple: vaig cantar, vas cantar, va cantar, vam cantar, vau cantar, van cantar. En canvi, per formar el passat anterior perifràstic d'un verb es fan [...]

El verb instar és un verb transitiu. Pot regir un complement directe de cosa, o bé pot regir un complement directe de persona seguit d'un altre complement introduït per una preposició davant d'infinitiu o una conjunció davant d'una oració. Per exemple: El comitè insta l'aprovació del nou [...]