Aquesta abreviatura
correspon a la primera persona del singular, però es poden utilitzar
anàlogament les abreviatures de les formes amb altres possessius; és a
dir, per analogia amb al meu favor (m/f), es poden formar les abreviatures següents: al nostre favor (n/f), al vostre favor (v/f), al seu [...]
següents:
1. Quan s'afegeix un pronom feble a continuació d'un infinitiu de la segona conjugació acabat en -er àton (com ara conèixer, convèncer, empènyer, merèixer, néixer, córrer, etc.), en els registres informals se sol ometre la -r final de l'infinitiu. En aquests casos, l'infinitiu perd l'accent. Per [...]
El mot Nadal (i altres noms de festivitats com ara Cap d'Any, Sant Joan...) generalment no van precedits d'article. Per exemple:
No sé què voleu fer, per Nadal.
Aquest any no compraré regals de Nadal.
Ara bé, quan aquestes expressions no tenen estrictament un valor temporal, sinó que s'acosten [...]
perquè la puguem consumir fora de l'establiment on es ven, podem optar per fer servir la forma pronominal:
Menjar per emportar-se
Cafè per endur-se
o bé prescindir del pronom:
Menjar per emportar
Cafè per endur.
Si en l'oració principal es fa referència explícita al subjecte, caldrà fer servir la [...]
De vegades, s'usa una construcció formada per un infinitiu (com ara dir, remarcar, assenyalar, indicar, afegir, recordar o destacar), amb un valor proper a la necessitat o l'obligació, en què aquest infinitiu no depèn de cap verb amb forma finita i va seguit d'una subordinada introduïda per que o [...]
Per esmentar l'any en què succeeix un esdeveniment, es pot introduir l'expressió temporal amb preposició o sense.
1. Sense preposició
L'expressió temporal es pot construir amb article i sense preposició. Per exemple: El 1992 els Jocs Olímpics es van fer a Barcelona.
L'expressió numèrica també [...]
Una de les funcions de la dièresi és marcar que una i o una u no formen diftong amb la vocal anterior. Ara bé, no l'hem d'escriure en els casos següents:
1. En l'infinitiu, gerundi, futur i condicional dels verbs acabats en vocal + ir. Per exemple: agrair, agraint, agrairé (agrairàs, agrairà [...]
Els verbs dir i dur pertanyen a la segona conjugació.
La segona conjugació inclou els verbs que tenen l'infinitiu acabat en -re o -er àtones (rebre, córrer), alguns amb -er tònica (saber) i verbs que acaben en -r, com dir, dur i fer. En el cas de dir, doncs, la i no pertany a la desinència [...]
Per formar el passat perifràstic d'un verb es fan servir les formes auxiliars vaig, vas, va, vam, vau i van seguides de l'infinitiu del verb. Per exemple:
vaig cantar, vas cantar, va cantar, vam cantar, vau cantar, van cantar.
En canvi, per formar el passat anterior perifràstic d'un verb es fan [...]
El verb instar és un verb transitiu. Pot regir un complement directe de cosa, o bé pot regir un complement directe de persona seguit d'un altre complement introduït per una preposició davant d'infinitiu o una conjunció davant d'una oració. Per exemple:
El comitè insta l'aprovació del nou [...]