Els pronoms forts ell, ella, ells i elles, en general, es fan servir per fer referència a entitats humanes. Així, per esmentar entitats no humanes se sol optar per altres elements, com ara un pronom adverbial (en o hi), un demostratiu (generalment seguit de nom) o un sintagma nominal definit amb [...]

Els grups tg, tj i tx s'han de separar a final de ratlla. Per exemple, el mot metge se separa met-ge i no me-tge; el mot pitjor se separa pit-jor i no pi-tjor; i el mot fletxa se separa flet-xa i no fle-txa.  [...]

A l'hora de triar entre l'ús de les preposicions per o per a, cal determinar quin significat té en l'oració el complement introduït per aquesta preposició, tot i que, de vegades, costa distingir entre un sentit i un altre. En el cas de l'ús d'aquestes preposicions davant de nom, un dubte molt [...]

Per indicar a quina edat li ha passat a algú alguna cosa se sol fer servir la construcció formada per la contracció als + xifra + anys. Per exemple: Ha mort als noranta anys. Als quinze anys va decidir marxar de casa. També es pot optar per construir l'expressió de l'edat amb la preposició [...]

La forma com és un adverbi de comparació que equival a les expressions igual que, de la mateixa manera que. Per exemple:  En Joan camina com el seu pare.  En canvi, com a és una locució prepositiva que equival a les expressions en qualitat de, amb caràcter de, d'acord amb la condició de, en [...]

en reconeixement de El nom reconeixement de vegades forma part de l'expressió en reconeixement, que s'utilitza per destacar la feina o els mèrits d'algú en el context d'una celebració. Aquesta expressió regeix la preposició de (i no altres preposicions com a o per). Per exemple: Li van atorgar la [...]

Les preposicions a i en poden introduir un complement de lloc. En general són possibles les dues preposicions, tot i que la preferència per l'una o l'altra sol dependre de l'element que introdueix i del tipus de verb. 1. Davant de la majoria de determinants, d'un quantificador o d'un [...]

Generalment, el complement directe no va introduït per la preposició a, si s'exceptuen casos de possible ambigüitat, de paral·lelisme, de desplaçament de complement o de certs quantificadors.  Pel que fa als quantificadors, cal tenir en compte els casos següents: 1. Quan el complement directe [...]

Davant d'un infinitiu, és possible fer servir les preposicions per i per a en els parlars que distingeixen aquestes dues preposicions (valencià, tortosí, i en els parlars més occidentals del nord-occidental), o bé només la preposició per, en els parlars que només usen aquesta preposició (en la [...]

El verb contestar, quan significa 'dir o escriure quelcom en resposta a una carta, a una pregunta, etc.', tant pot ser transitiu com intransitiu. Per exemple: Encara no ha contestat la carta que li vaig enviar per Nadal (contestar és transitiu) Encara no ha contestat a la carta que li vaig enviar [...]