Davant dels símbols, encara que generalment es llegeixin desplegats, no s'apostrofen ni els articles definits el i la ni la preposició de:
El H és un gas molt volàtil. ('l'hidrogen')
La peça contenia 30 cg de Au. ('d'or')
El projecte analitza la pronunciació de [e] en nord-occidental i en [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Compleció d'una revolució d'un cos celeste. Període lunar. període d'un reactor Temps necessari perquè la densitat espacial de neutrons d'un reactor nuclear sigui multiplicada o dividida pel nombre e. període de semidesintegració [o període radioactiu] Temps [...]
El verb concebre és de la segona conjugació i no pas de la tercera. Per tant, en la primera i la segona persona del plural del present d'indicatiu i el present de subjuntiu d'aquest verb, l'última vocal que hi apareix és la e, i no la i (concebem i no concebim, etc.).
Present d'indicatiu [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
sembrats i a les vores de camins (Alopecurus myosuroides). cua de mico Cua de rata e). cua de moltó Herba blenera. cua de rata Herba de la família de les gramínies, amb els nusos inferiors de la tija sovint inflats, en forma de bulb, i la inflorescència en panícula molt [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, especialment el que travessa de part a part alguna cosa. L'ull d'una mola. L'ull d'una agulla. L'ull del pany. L'ull de la clau. L'ull de l'estrep. L'ull d'una e, d'una p, d'una d. L'ull d'un pont. Els ulls d'un formatge, del pa. passar per ull Córrer més del compte la corda que llavora per un [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
logaritmes neperians és el nombre e. En un sistema de numeració, nombre d'unitats d'un ordre que componen una unitat de l'ordre superior. El nostre sistema de numeració té per base el nombre 10. base d'una potència Nombre que caldrà prendre com a factor tantes vegades com [...]
un diftong decreixent. Per exemple: serà histèric [àj], racó humit [ów]. Quan les dues vocals són idèntiques, se solen fusionar en una de sola: camí inacabat [í], algú usual [ú].
En els parlars que no fan la reducció de les vocals a, e i o en síl·laba àtona, aquestes es fusionen amb la tònica si [...]
ha, de corruptes! (i no Què n'hi ha, de corruptes!)
Així doncs, en els parlars orientals, aquest mot es pronuncia amb vocal neutra, mentre que en els parlars occidentals, la pronúncia és amb e tancada.
D'altra banda, hi ha el pronom interrogatiu què, que equival a dir 'quina cosa'. I també hi ha [...]
