al Pallars Jussà.
S'escriu es en els casos següents:
quan és un pronom feble: Es renta les mans;
quan és un article salat: Segueix es camí;
quan és el nom de la lletra e, en plural: Ressegueix les es.
[...]
pronuncia u la o de contradir i vocal neutra la primera e de entrepà) o bé no es neutralitza (es pronuncia o la o de contradir i e tancada la primera e de entrepà). En els registres formals, aquesta última solució, sense neutralització, és la més general.
[...]
, l'última vocal que hi apareix és la e, i no la i (batem i no batim, interrompem i no interrompim, etc.). Per exemple:
Present d'indicatiu
debato, debats, debat, debatem, debateu, debaten
interrompo, interromps, interromp, interrompem, interrompeu, interrompen
Present de subjuntiu
debati, debatis, debati [...]
, acer o caça, es pot escriure amb quatre grafies: s (essa), ss (essa doble), c (ce) i ç (ce trencada).
A inici de mot es pot trobar:
s: sac, serietat, síndria, somiar, suma, etc.
c: cel, celebrar, circ, cirera, etc. (només davant de e, i)
ç: excepcionalment, en els mots ça i ço
Entre vocals [...]
(millor que es suspèn)
se celebrarà (millor que es celebrarà)
se centralitza (millor que es centralitza)
se circulava (millor que es circulava)
se cita (millor que es cita)
En diferents parlars, s'intercala una e de suport entre els pronoms acabats amb essa i els verbs començats amb el so de essa sorda [...]
El nom de les vint-i-sis lletres de l'alfabet català és:
Lletra
Nom
a
a
b
be / be alta
c
ce
d
de
ee
f
efa
g
ge
h
hac
i
i / i llatina
j
jota
k
ca
l
ela
m [...]
En els parlars orientals, en general, les vocals a i e es neutralitzen en posició àtona i la vocal o es pronuncia u en aquesta posició.
Ara bé, en aquests mateixos parlars, la síl·laba àtona d'una sèrie de mots (manlleus, cultismes, neologismes, etc.) no es neutralitza, sinó que es manté la vocal [...]
, etc.
Davant les vocals e, i s'escriu c, i mai ç. En algunes paraules es produeix una alternança entre c i ç si canvia la vocal que la segueix. Aquesta alternança ortogràfica pot tenir lloc en els casos següents:
quan es flexiona una paraula en gènere o en nombre: creença-creences [...]
Quan la e final de certs noms propis es pronuncia en la llengua d'origen, els derivats per indicar relació o pertinença al personatge conegut corresponent o a la seva obra es formen a partir de la terminació -à, -ana (i no -ià, -iana). Per exemple:
nietzscheà, nietzscheana (de Nietzche)
booleà [...]
Els adverbis enrere i endarrere s'escriuen amb -e final, així com l'adverbi o preposició rere. Per exemple:
Tira't enrere si no vols caure cingle avall. (i no enrera)
Han quedat endarrere i no els hem vist més. (i no endarrera)
Empitjora dia rere dia. (i no rera)
Les variants enradere (o [...]
