La locució tot i + gerundi es fa servir per expressar una oposició, malgrat que per expressar aquest significat és més habitual fer servir la locució tot i seguida d'una subordinada encapçalada  per la conjunció que o bé, la locució tot i seguida d'una oració d'infinitiu o d'un sintagma nominal [...]

Acció d'examinar-se a si mateix, inspecció dels sentiments i pensaments d'un mateix.  [...]

Que té la mateixa substància amb un altre. Crist, coetern i consubstancial amb el Pare i l'Esperit Sant. Inseparable, propi, coexistent. L'elegància és consubstancial amb ella.  [...]

[ind. pr. 3 sent] Percebre per mitjà dels sentits, comunament amb exclusió de la vista. Els animals viuen i senten. Sentir una olor, un sabor. Sentir un soroll. Sentir trepig. Tenir la sensació (de quelcom). Sentir fred, calor. Sentir una cremor a l'estómac. Sentir-se un dolor al braç. Oir [...]

canó. Algú, fornir (allò que li és exigit, demanat). Servir una comanda. Servir el dinar. Serviu-me beguda. En el tennis i en altres esports i jocs, posar en joc la pilota. Ara serveix l'equip australià. servir la pilota Servir 6 3 . Jugar una carta del mateix coll que la que ha jugat el primer [...]

Que habita les cavitats subterrànies i n'és propi. Organisme troglobi.  [...]

Els verbs següents tenen dues formes d'infinitiu: tindre o tenir vindre o venir Pel que fa als derivats formats amb aquests verbs, és preferible fer servir la forma d'infinitiu acabada en -tenir i -venir. Per exemple: mantenir, retenir, convenir, intervenir, etc.   [...]

Les locucions tot i això (o tot i amb això) i tot i així (o així i tot) es fan servir per indicar un contrast entre dos elements. Per exemple: Té molta feina; tot i això, tractant-se de tu, ho farà. No viuen gaire lluny. Tot i així, no crec que vinguin. També hi ha altres connectors que també [...]

Magistrat fenici, propi de Cartago i dels pobles sota la influència púnica.  [...]

Deixar (un bé propi) a algú per disposició testamentària. Transmetre de generació en generació.  [...]