Resultats de la cerca frase exacta: 284

101. lluerna
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
centmetres de llargada, amb el dors gris vermells i el ventre blanc brut, amb la lnia lateral formada per plaquetes ssies arrodonides i sense espina central (Aspitrigla obscura). lluerna roja Peix de la famlia dels trglids, de color vermells, amb la lnia lateral formada per plaquetes notablement altes [...]
102. producte
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
contenir betum en una proporci molt considerable, utilitzat en la construcci i en la conservaci de paviments. Guany, benefici fornit per una activitat econmica. El producte d'una venda. El producte d'una casa. producte interior brut Valor a preus de mercat dels bns i serveis finals [...]
103. cuixa d'nec amb cava brut i ram
Font Diccionaris terminolgics del TERMCAT
rea temtica Alimentaci. Gastronomia
 [...]
104. rentar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
Netejar amb aigua o un altre lquid. Rentar la roba bruta. Rentar-se la cara, les mans, els peus. Rentar llana. Rentar un mineral. rentar la cara a alg Adular-lo. rentar la cara a alg amb un drap brut Adular-lo hipcritament. rentar-se'n les mans com Pilat [o rentar-se'n les mans [...]
105. net 2 -a
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
Exempt de taca, de brutcia. Ja s'ha rentat les mans: ara ja les t netes. Aquest plat s brut: porta'n un de net. net com una patena Molt net. Que habitualment t netes la seva persona i les seves coses. Una noia neta. Net de pecat, de culpa. Tenir la conscincia ben neta. Un cel net [...]
106. cedre
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
cedre de Virgnia Arbre de la famlia de les cupresscies, del grup de les savines, dioic, de fulles oposades punxents i fruit en glbul carns de color violeta brut, originari d'Amrica del Nord, que proporciona fusta vermellosa, molt olorosa, tova per resistent, i un oli emprat en perfumeria i [...]
107. tapar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
, estar (damunt una altra) ocultant-la, abrigant-la, defensant-la de la pols, de la mullena, etc. Duu un mocador que li tapa el coll. La funda que tapa el piano. Posar alguna cosa (damunt una altra) per protegir-la, amagar-la. s molt brut, aix: tapeu-ho amb un drap. Tapar-se els ulls amb la m [...]
108. drap
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
una pissarra, amb un drap. Retall d'un teixit, restes de confecci. deixar alg com un drap brut Omplir-lo d'improperis, denigrar-lo. treure els drapets al sol a alg Descobrir els seus defectes, les seves malifetes, etc. a tot drap loc. adv. Molt de pressa.  [...]
109. animal 1
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
sser vivent dotat de sensibilitat i moviment voluntari. Els animals i les plantes. L'home s un animal dotat de ra. animal brut Animal irracional. animal de sang calenta Homeoterm 2 . animal de sang freda Peciloterm 2 . animal irracional Animal, llevat de l'home. animal racional [...]
110. jugar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
l'ala i la baixa dels valors. jugar brut a) Fer trampes en el joc. jugar brut b) Actuar deslleialment. jugar net a) No fer trampes en el joc. jugar net b) Actuar lleialment. Tractar una cosa com si fos una joguina. El gat juga amb el ratol. Jugar el vent amb les fulles. Jugar les onades amb una [...]
Pgines  11 / 29 
<< Anterior  Pgina  6  7  8  9  10  11  12  13  14  15  16  Segent >>