FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Embarcació petita amb espill a popa i sense arboradura. Llanxa de regates. llanxa canonera Llanxa proveïda de canó, morter o obús emprada en combats a curta distància. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Estampa única obtinguda per la impressió d'una pintura feta damunt una planxa de metall. Embarcació de regates que forma part d'un conjunt d'unitats idèntiques. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Inclinació que pren, que té, alguna cosa. Tenir bon jaient, mal jaient. Peça de fusta en forma de V unida a la contraroda de proa d'una embarcació. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Caracteritzat pel grau de convergència de les mures, s'aplica a una embarcació. Una nau molt, poc, amurada. Amb el vent per una banda. Un veler amurat a babord. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acostar-se amb la pròpia nau (a una altra nau) fins a tocar-la, especialment per combatre-la. Abordàrem la nau dels genovesos. Abordar la nau de l'equip contrari. Una embarcació, acostar-se (a una altra embarcació o a una balisa) fins a entrar-hi en contacte. La nostra nau [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que ve de terra. Un fort vent terral va somoure la nostra embarcació. Brisa de terra. Terrer d'on els rajolers treuen la terra per a fer les rajoles, les teules, etc. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Corda d'una embarcació de vela llatina destinada a aguantar l'arbre des de sobrevent i a mantenir-hi fermada l'antena. Estrep de dos braços horitzontals, que aferra una verga al pal corresponent. [...]
