FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té les facultats pertorbades per la ingestió d'alcohol. Farts i embriacs com estaven, no podien córrer, i els van atrapar de seguida. Donant ensopegades com embriac. Embriacs de sang. Que té l'ànim pertorbat per una passió. Embriac d'amor. Embriac d'orgull. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Amb el cos o una part del cos arronsat, com si hom intentés de reduir-ne el volum. Anava tota encongida amb aquell vestit de sa germana. D'ànim flac, de poc esperit. El germà petit és un milhomes, però el gran és tímid i encongit. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Produir una impressió en l'ànim (d'algú). La vista d'aquella desgràcia el va impressionar fortament. No res l'impressiona. Em va impressionar favorablement. Em vaig impressionar molt davant d'aquella desgràcia. La llum, obrar (sobre una placa fotogràfica). Insolar (una [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Plaent als sentits o a l'ànim com a exempt de tota aspresa. Suau al tacte. Que hi exerceix una acció d'una intensitat moderada, sense res de violent, de brusc. Un perfum suau. Que no ofereix canvis bruscos, contrastos violents. Una llum, una veu suau. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Provocar confusió o desordre físic o mental (en algú). Torbar la quietud, l'assossec, (d'algú). Certes lectures pertorben l'ànim. Les lluites polítiques pertorbaren la ciutat. Introduir una irregularitat (en alguna cosa). Desviar del seu curs natural. L'atracció [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sense cap núvol o amb una nuvolositat inferior a una octa. Un cel serè. Fer un dia serè, una nit serena. Estar serè. Exempt de tot torbament. Tenir el cap serè. Que reflecteix la tranquil·litat de l'ànim. Una mirada serena. Vent sec que ve del nord-oest o de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Viva satisfacció dels sentits o de l'ànim provocada per la possessió o per la idea de quelcom agradable i atractiu. Sentir un gran plaer. Això em dona un plaer. Un viatge de plaer. Allò que causa aquesta satisfacció. Els plaers del món. No ens negui el plaer de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Penetrar colpidorament l'ànim (d'algú). El punyia el desig, la curiositat. La fe el punyia a tornar a Déu. Punyir el cor. Tocar, remenar, amb els dits o amb un instrument llarguerut. Amb una clau falsa, el lladregot punyia el pany per entrar a robar. La barba, començar a [...]
