FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Esforç repetit i ineficaç per vomitar i en què hom vomita sense espasme una petita quantitat de matèria. En un nadó, regurgitació que entre les mamades es repeteix sovint. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Abandonar la resistència o l'esforç en una empresa. Ara ja no pots claudicar, has de continuar endavant amb la teva carrera. Faltar al deure o als propis principis. Coixejar. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
les espatlles Fugir 1. posar l'espatlla en alguna cosa Prestar esforç, ajut. Quarter davanter del bestiar boví, oví, cabrum i porcí. Van rostir les dues espatlles del cabrit. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
positivament la proposta. Estimar positivament (una cosa). Valorar l'esforç, valorar l'experiència. Valorem molt la vostra aportació al projecte. En quím., efectuar una valoració (d'una substància). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
No grat. Un sabor ingrat. Una veu ingrata. Una fisonomia ingrata. Deixà d'ell un record ben ingrat. Que no compensa l'esforç que s'hi posa. Una tasca ingrata. Malagraït. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que agraeix. Estar, restar agraït a algú per alguna cosa. Donat a l'agraïment. És un home molt agraït. Que amb poc esforç dona bon rendiment. Una feina agraïda. Una terra agraïda. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Aguantar al damunt el pes (d'una cosa) impedint que caigui o s'enfonsi. Els pilars que suporten la volta. Rebre (el pes, l'esforç, d'una cosa) sense cedir, sense ésser-ne damnejat. La teulada no pogué suportar el pes de la neu i s'enfonsà. La nau no podia suportar més temps [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Estalviar (un esforç, un mitjà, etc.). Deixa-ho ben acabat: no hi planyis el treball. Hi ha massa lletra a cada plana: no hi havien de plànyer tant el paper. Estalviar esforços (a algú). Si vols educar un infant no l'has de plànyer ni protegir-lo massa. Poca cosa fas [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer-se ferm. L'esforç industrial català s'aferma. Ratificar-se, mantenir-se ferm. Ell s'aferma en el que ha dit. Fer ferm (un cap o una corda). Reforçar amb una altra corda (un cap que està treballant). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Arribar amb dificultat i esforç a l'indret volgut. Arribar al fi que hom s'ha esforçat a atènyer. Una cosa que era d'algú, passar a ésser propietat d'altri. Aquesta casa em pervé d'un parent. [...]
