Els significats dels verbs doblegar i plegar tenen punts en comú. Concretament, hi ha un significat de plegar ('doblegar una o més vegades un paper, una roba, etc. de manera que les parts quedin superposades') que es basa en un dels sentits de doblegar ('fer que una part d'un objecte flexible [...]

Per dir que les coses són d'una manera determinada, es fa servir la construcció comparativa tal com (i no tal i com). Per exemple:  La festa va anar tal com et vaig dir. Ho faré tal com dius. Tal com indica el calendari, dilluns vinent és festiu.  Cal recordar que la funció de tal és reforçar el [...]

El plural de magistrat jutge, magistrada jutgessa és magistrats jutges, magistrades jutgesses. Aquesta mena de compostos s'escriuen separats i sense guionet.  [...]

El so de la g de gerani o de la j de joc es representa amb les grafies g o j segons la vocal que aparegui al darrere. Generalment s'escriu g davant de e, i i s'escriu j davant de a, o, u: gel, gerra, metge, platges, ginesta, girafa, bugia, règim, etc. rajar, platja, jardí, esbarjo, joc, jove [...]

En català es fa servir Pròxim Orient per fer referència a l'àrea geogràfica que inclou Israel, el Líban, Jordània, l'Iraq, Síria, Turquia, Aràbia i Egipte. En canvi, l'Orient Mitjà és la zona que ocupa l'Iran, el Pakistan, l'Índia i els països limítrofs.   Finalment, l'Extrem Orient inclou la [...]

Les sigles tenen tant la categoria com el gènere i el nombre del nucli del sintagma nominal que abreugen. Per exemple:   el CAP (el centre d'atenció primària) una AV (una associació de veïns) els EUA (els Estats Units d'Amèrica) les PAU (les proves d'accés a la universitat)  De vegades, el [...]

Alaior: alaiorenc -a Alaró: alaroner -a Alcúdia: alcudienc -a Algaida: algaidí -ina Andratx: andritxol -a Ariany: arianyer -a Artà: artanenc -a Banyalbufar: banyalbufarí -ina Binissalem: binissalemer -a Búger: bugerró -ona Bunyola: bunyolí -ina Calvià: calvianer -a Campanet: campaneter -a Campos: c [...]

Andorra, Principat i Andorra la Vella: andorrà -ana Canillo: canillenc -a Encamp: encampadà -ana Escaldes-Engordany: escaldenc -a Massana, la: massanenc -a Ordino: ordinenc -a Sant Julià de Lòria: lauredià -ana  [...]

La preposició de es fa servir en casos de coordinació en què s'omet el nucli nominal d'un dels components de la coordinació i també el verb (i, per tant, no hi pot haver pronominalització). Per exemple: Tinc una pilota blava i una de negra. (i no ...i una negra) Dibuixa dos triangles petits i un [...]

Els adjectius acabats en les terminacions -aç, -iç i -oç tenen una única terminació per al singular i dues per al plural, és a dir, presenten la flexió següent: Masculí singular Femení singular Masculí plural Femení plural eficaç eficaç eficaços eficaces feliç feliç feliços [...]