FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de decapar; l'efecte. Operació de treure, amb un producte cosmètic, la capa més superficial de la pell per eliminar-ne les cèl·lules mortes. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sistema sintètic format per un compartiment aquós envoltat d'una capa bimolecular, emprat en l'estudi de la permeabilitat dels lípids de les membranes biològiques. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Capa externa, sòlida i rígida del globus terraqüi, compresa entre l'astenosfera i la superfície terrestre i formada per l'escorça i el mantell superior. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Qualitat d'untuós. Qualitat dels olis per la qual, en interposar una capa entre dues superfícies, es rebaixa el coeficient de fricció del sistema. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Procediment d'impressió de gravats en profunditat sobre una planxa o un cilindre de coure mitjançant una capa de gelatina fotosensible que porta impressionada la imatge. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cos fructífer en forma de plat còncau o irregular, amb la capa fèrtil oberta vers l'exterior, propi dels fongs discomicets i de la majoria dels líquens. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Capa exterior de la pell, situada damunt el derma. Teixit adult primari que embolca les fulles i les tiges joves de les plantes superiors separant-les del medi extern. [...]