Els pronoms forts ell, ella, ells i elles, en general, es fan servir per fer referència a entitats humanes. Així, per esmentar entitats no humanes se sol optar per altres elements, com ara un pronom adverbial (en o hi), un demostratiu (generalment seguit de nom) o un sintagma nominal definit amb [...]
En llenguatge jurídic, els substantius tercer, tercera o bé tercer opositor, tercera opositora designen la persona que intervé en una terceria, és a dir, en un recurs interposat durant un procés judicial entre dos o més
litigants per aquest tercer que creu tenir dret preferent sobre la cosa en [...]
Les formes alhora i a l'hora tenen significats diferents.
L'adverbi alhora vol dir 'a un mateix temps'. Per exemple:
Tocava dos instruments alhora.
Cuinava i, alhora, escoltava la ràdio.
La construcció a l'hora, en canvi, té un significat literal; s'utilitza, per exemple, en oracions com les [...]
La locució conjuntiva a menys que significa 'exceptuant el cas que'. Per exemple:
Si l'equipatge arriba tard, la companyia aèria n'és responsable a menys que hagi pres totes les mesures raonables per evitar-ho.
A menys que sigui imprescindible, no es convocarà la junta.
Altres locucions que [...]
El substantiu dret pot regir tant la preposició a com la preposició de davant de nom o d'infinitiu. Per exemple:
El dret a vot o El dret de vot.
El dret a decidir o El dret de decidir.
Ara bé, cal fer notar que en determinats contextos es fa servir una preposició i no l'altra. Per exemple [...]
caure a terra
tirar a terra
En català, per expressar la idea de moviment fins al contacte amb el paviment, es fa servir la construcció a terra quan va precedida de verbs que tenen un valor direccional, com ara caure, tirar o llançar, anar-se'n, arribar, etc.
No és adequat, doncs, l'ús [...]