En català, quan s'adapta una paraula estrangera començada amb s seguida de consonant, s'hi afegeix una e- al davant. Per exemple: eslògan, espot, estrès, estand, esquetx, espagueti, estàrter, etc. En l'àmbit dels esports també es troben casos com ara esquaix, esprint, estic o esmaixar.
Per fer el [...]
La segona persona de singular de l'imperatiu del verb morir és mor. Quan es combina amb el pronom de segona persona del singular s'obté la combinació mor-te.
Ara bé, de vegades se sol afegir una e de suport al verb i aleshores el pronom feble adopta la forma 't: more't. Per exemple:
T'odio [...]
Els verbs acabats en -metre (admetre, emetre, ometre, remetre...) són de la segona conjugació i no pas de la tercera. Per tant, en la primera i la segona persona del plural del present d'indicatiu i el present de subjuntiu d'aquests verbs, l'última vocal que hi apareix és la e i no la i (admetem i [...]
...)
rompre (i derivats: corrompre, interrompre, irrompre, prorrompre...)
els verbs acabats en -metre: admetre, emetre, ometre, permetre, remetre, trametre, transmetre...
concebre i percebre
Per tant, la vocal que apareix a la terminació de gerundi d'aquests verbs és la e i no la i. Per exemple [...]
...)
rompre (i derivats: corrompre, interrompre, irrompre, prorrompre...)
els verbs acabats en -metre: admetre, emetre, ometre, permetre, remetre, trametre, transmetre...
concebre i percebre
Per tant, la vocal que apareix a la terminació d'infinitiu d'aquests verbs és la e i no la i. Per exemple [...]
totes les barrabassades que ha fet, la pitjor és la darrera. (hi ha implícit el nom barrabassada: la darrera barrabassada)
En canvi, quan es tracta de la preposició, l'adverbi o el nom, cal utilitzar darrere, amb -e final. Per exemple:
L'escombra és darrere la porta. (preposició)
Seu darrere, que [...]
corruptes! (i no Què n'hi ha, de corruptes!)
Així doncs, en els parlars orientals, aquest mot es pronuncia amb vocal neutra, mentre que en els parlars occidentals, la pronúncia és amb e tancada.
D'altra banda, hi ha el pronom interrogatiu què, que equival a dir 'quina cosa'. I també hi ha el nom què [...]
terminacions següents: a, e, i, o, u (excepte si la i i la u formen part d'un diftong que no sigui güi ni qüi: desmai, canteu, avui, però pingüí), as, es, is, os, us, en i in. Per exemple: aniràs, camió, comprèn, costós, dormís, obtús, perdés, tabú; Mercè, Dublín, Rupià, etc.
2. S'accentuen les paraules [...]
allò essencial del projecte).
d) Noms abstractes relacionats amb els adjectius.
Demà sabrem la profunditat de l'escletxa (i no Demà sabrem lo profund de l'escletxa).
e) En el cas de les oracions exclamatives, es poden utilitzar construccions com ara, si / que n'és de + adjectiu, com és de + adjectiu [...]
