Resultats de la cerca frase exacta: 185

111. capella
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Lloc destinat al culte en una comunitat, palau, hospici, presó, etc., i que no té la plenitud dels drets d'una església parroquial. Conjunt de les persones que serveixen una capella. Forma part de la capella del príncep. Esglesiola annexa a una església més gran. Part d'una església [...]
112. mola 2
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cosa massissa i de gros volum. Del castell, en altres temps una mola imponent, gairebé no en quedava res. Volum d'aquesta cosa. La mola imponent del palau ducal. Tossal isolat de forma massissa, arrodonida i plana al capdamunt, amb els flancs superiors molt rostos. Flotó d'arbres o [...]
113. reial
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent al rei, a la reina o a la reialesa. Poder reial. La família reial. Palau reial. Corona reial. Estendard reial. Marxa reial. Galera reial. Sota el patronat del rei o de la reina. Abadia reial. Museu reial. Carretera reial. En un regne, epítet donat als grans establiments de [...]
114. guàrdia
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Conjunt de soldats o de gent armada encarregats de la guarda o custòdia d'una persona o d'una cosa. Guàrdia Reial. Guàrdia d'Assalt. Guàrdia Civil. Servei que presta aquest conjunt de soldats o de gent armada. Els soldats que fan la guàrdia al Palau Reial, a la Capitania General [...]
115. bullir
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
bull. El most bullia en el cup. El mar bullia. La multitud bullia al voltant del palau. Ésser excitat, agitat per una passió, una emoció, etc. Bullir de còlera, d'impaciència. La sang li bull, les sangs li bullen. bullir-li a algú les sangs a les venes Tenir la impetuositat de la joventut. Fer [...]
116. cremar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Consumir-se per l'acció del foc. El bosc està cremant. El palau crema per tots quatre costats. Una llàntia que crema contínuament, de nit i de dia. Aquest ciri crema malament. Estar molt calent fins al punt de resultar dolorós o molt molest el seu contacte. La terra crema. La sopa cremava [...]
117. mestre mestra
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
litúrgiques, d'introduir les persones, de vetllar pel correcte desenvolupament dels ritus. mestre de camp Oficial que comandava cert nombre de tropes. mestre de seca Càrrec que comportava la direcció i la responsabilitat de la fabricació de la moneda. mestre de palau Majordom 1 2 . mestre racional [...]
118. sala
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
d'una caserna on es desen les banderes de la unitat i es reuneixen els oficials i caps. sala de festes Establiment públic nocturn, amb servei de bar, pista de ball i escenari per a actuacions diverses. sala de parament Sala principal i més ben guarnida d'un palau o d'un altre edifici. sala [...]
119. cara
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. cara d'una pell [o cara d'un drap] Endret 1 . fer cara a Estar un edifici davant d'un altre. El palau de l'Ajuntament fa cara al de la Diputació. fer cara i cantell Obrar una peça de fusteria prèviament a l'acció de donar-li l'amplada i el gruix que correspon a la [...]
120. topònims i gentilicis d'Amèrica
Font Fitxes de l'Optimot
Verges Illes Verges (EUA): de les Illes Verges Jamaica: jamaicà -ana Martinica (França): de Martinica Mèxic: mexicà -ana Montserrat (Regne Unit): de Montserrat Nicaragua: nicaragüenc -enca, nicaragüeny -enya Nova York: novaiorquès -esa Palau: de Palau Panamà: panameny -enya Paraguai: paraguaià -ana [...]
Pàgines  12 / 19 
<< Anterior  Pàgina  7  8  9  10  11  12  13  14  15  16  17  Següent >>