Resultats de la cerca frase exacta: 185

111. hijuk
Font Diccionaris terminolgics del TERMCAT
rea temtica Llengua. Literatura
L'hijuk es parla al sud del Camerun, concretament al poble de Batanga. Entre les llenges venes trobem el kalong (una de les varietats incloses dins la denominaci yambassa central i que s parlada per unes 300 persones al poble de Batanga); el bati, al sud; el baca, al sud-est; el numand, al nord [...]
112. osatu
Font Diccionaris terminolgics del TERMCAT
rea temtica Llengua. Literatura
La llengua osatu s parlada per unes 400 persones al sud-est d'Asumbo, al sud-oest del Camerun. L'osatu ha estat incls dins del grup tivoide; tamb s'ha considerat part del grup anomenat momo occidental. En aquest darrer grup se solien incloure tan sols tres llenges, l'atong, el busam i l' [...]
113. fon
Font Diccionaris terminolgics del TERMCAT
rea temtica Llengua. Literatura
En tant que llengua del grup gbe de la branca kwa, el fon s molt proper a l'ewe (Ghana i Togo). Els dialectes del fon sn l'agbome, l'arohun, el gbekon i el kpase. Es creu que el poble fon s originari de Tado, un poble situat al sud-est de Togo, a la vora de la frontera amb Benn. Els fon van [...]
114. llengua de signes del Brasil
Font Diccionaris terminolgics del TERMCAT
rea temtica Llengua. Literatura
propis s molt semblant a l'europeu. Al Brasil es parla una altra llengua de signes, l'urub-kaapor, sense cap relaci amb la majoritria, desenvolupada dins una comunitat amerndia del sud-est del Brasil. [...]
115. pomo sud-oriental
Font Diccionaris terminolgics del TERMCAT
rea temtica Llengua. Literatura
Les set llenges de la famlia pomo (o kulanapana) sn originries de la regi del llac Clear, des d'on es van expandir pel nord de Califrnia, concretament entre la costa del Pacfic i la vall de Sacramento. Tot i que els noms que reben fan pensar en varietats regionals d'una mateixa llengua, en r [...]
116. coreguaje
Font Diccionaris terminolgics del TERMCAT
rea temtica Llengua. Literatura
L'rea d'assentaments coreguaje, formada per 25-30 comunitats, s'estn pel sud-est de la ciutat de Florencia (riu Orteguaza i afluents), l'est de Puerto Solano (confluncia de l'Orteguaza i el Caquet) i el nord-est del departament del Putumayo. Inicialment ocupaven el territori del riu Cagun i [...]
117. ugare
Font Diccionaris terminolgics del TERMCAT
rea temtica Llengua. Literatura
l'ugare sn el tiv al nord i a l'oest, l'esimbi a l'est, l'assaka o caka al sud-est, i l'oliti al sud. Sembla estar fortament relacionat amb totes aquestes llenges i amb la resta de llenges del grup tivoide, per caldria fer ms recerca per deteminar-ne el nivell concret de proximitat. De fet, tot el [...]
118. European Terrestrial Reference System 1989
Font Diccionaris terminolgics del TERMCAT
rea temtica Geografia
d'aquells segons els desplaaments d'aquesta placa a ra de 2,5-3 cm per any. Tanmateix, les divergncies respecte al ITRS sn conegudes i controlades, de manera que la transformaci de coordenades d'ETRS89 a ITRS s possible amb precisions d'1 cm, excepte al sud-est d'Europa (Grcia i Turquia). L'ETRS89 [...]
119. jin
Font Diccionaris terminolgics del TERMCAT
rea temtica Llengua. Literatura
El terme xins inclou diverses llenges sintiques, de la famlia sinotibetana, parlades en conjunt per ms de 1.125 milions de persones a la Xina, Taiwan, Malisia, Singapur i altres pasos del sud-est asitic. Les classificacions ms recents de les llenges sintiques (o geolectes xinesos [...]
120. kalagan
Font Diccionaris terminolgics del TERMCAT
rea temtica Llengua. Literatura
Els kalagan sn un dels grups etnolingstics establerts a la regi sud-est de l'illa de Mindanao, la ms meridional i la segona en extensi de les Filipines. Hi ha autors que distingeixen tres subgrups kalagan: tagakaolo, kagan i lao. L'expansi de l'islam a la regi de Mindanao-Sul va originar [...]
Pgines  12 / 19 
<< Anterior  Pgina  7  8  9  10  11  12  13  14  15  16  17  Segent >>