Resultats de la cerca frase exacta: 136

111. mapa de predeterminaciˇ
Font Diccionaris terminol˛gics del TERMCAT
└rea temÓtica CiŔncies de la salut
Diagrama en el qual hom indica el futur destÝ de cadascuna de les parts de l'embriˇ. Aquests mapes sˇn fets, especialment, durant la blÓstula a fi de poder interpretar correctament la gastrulaciˇ, i hom utilitza, per a llur elaboraciˇ, tŔcniques de marcada amb colorants vitals. [...]
112. sistema de gestiˇ del color
Font Diccionaris terminol˛gics del TERMCAT
└rea temÓtica Geografia
Programa que s'ocupa d'interpretar els perfils i els espais de color i els converteix en perfils i espais de color de destÝ especÝfics per a cada aplicaciˇ i cada dispositiu perifŔric, que permet intercanviar la informaciˇ sobre el color entre dispositius de forma eficient. [...]
113. alternaciˇ
Font Diccionaris terminol˛gics del TERMCAT
└rea temÓtica CiŔncies socials
Possibilitat que tot individu tÚ, sobretot en les societats modernes, de canviar la seva posiciˇ social i d'escollir entre sistemes de significaciˇ diferents i, de vegades, contradictoris, per interpretar o reinterpretar els esdeveniments que constitueixen la seva traject˛ria biogrÓfica en funciˇ [...]
114. Apostrofaciˇ davant de mots a final de ratlla
Font Fitxes de l'Optimot
que s'escriuen amb una essa inicial seguida d'una consonant, en el cas que s'hagin d'apostrofar, no es parteixen de manera que quedi la essa a final de ratlla i la resta de la paraula a la ratlla de sota. S'aconsella fer la particiˇ de la manera segŘent: Van interpretar l'Sta- bat Mater de [...]
115. Noms dels subapartats de l'escrit de proposiciˇ de prova
Font Fitxes de l'Optimot
Els noms dels subapartats de l'escrit de proposiciˇ de prova habitualment comencen amb adjectius com ara documental, testifical o pericial calĚligrÓfica, que poden tenir com a antecedent tant proves com mitjans de prova. Es considera que aquestes formes sˇn possibles i que es poden interpretar [...]
116. gramÓtica generativa
Font Diccionaris terminol˛gics del TERMCAT
└rea temÓtica Llengua. Literatura
Teoria lingŘÝstica que estudia la facultat del llenguatge i les llengŘes naturals, pretÚn donar compte de la competŔncia dels parlants i concep la gramÓtica com un grup finit, formulat explÝcitament, de regles sintÓctiques, semÓntiques i fonol˛giques que especifiquen com formar, interpretar i [...]
117. resocialitzaciˇ
Font Diccionaris terminol˛gics del TERMCAT
└rea temÓtica CiŔncies socials
Socialitzaciˇ que tÚ lloc quan certes transformacions o canvis en les experiŔncies de vida durant la socialitzaciˇ secundÓria sˇn percebuts com a ruptures totals, de manera que l'individu sent la necessitat de construir una nova manera d'interpretar la realitat sobre la base del mˇn de la [...]
118. t˛rcer
Font Diccionari catalÓ-castellÓ d'EnciclopŔdia Catalana (4a ediciˇ)
del recto camino. 5 fig [interpretar malament] torcer. Torcia el sentit de les meves paraules, torcÝa el sentido de mis palabras. v intr 6 torcer, doblar, volver, girar. AllÓ el camÝ torš a l'esquerra, allÝ el camino tuerce a la izquierda. v pron 7 torcerse, doblarse. Les canyes es torcien al [...]
119. objecte binari gran
Font Diccionaris terminol˛gics del TERMCAT
└rea temÓtica Geografia
Tipus de dades per a emmagatzemar dades no alfanumŔriques, com ara imatges, so, vÝdeo o geometria, en un sistema de gestiˇ de bases de dades, que consisteix en un bloc de dades gran que el gestor de bases de dades no pot interpretar internament per˛ que pot ser referenciat, modificat i recuperat [...]
120. claudÓtors (signes de puntuaciˇ)
Font Fitxes de l'Optimot
estan entre parŔntesis. Per exemple: (Hi ha altres maneres d'interpretar aquest text [v. epÝgraf 2.7]). 2. S'utilitzen per tancar els punts suspensius que indiquen que en una transcripciˇ s'ha suprimit algun fragment o expressiˇ. Per exemple: D'altra banda, aquestes denominacions [...] apareixen ja [...]
PÓgines  12 / 14 
<< Anterior  PÓgina  5  6  7  8  9  10  11  12  13  14  SegŘent >>