FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
mànigues. anar en mànigues de camisa Anar sense americana, gec o altra peça de vestir les mànigues de la qual cobreixin les de la camisa. mànigues a lloure [o mànigues penjants] Mànigues obertes i penjant des de l'espatlla, des de mig braç. donar llargues [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
fàstic, provocar nàusees. girar els ulls en blanc Girar-los enlaire de manera que no es vegi sinó la part blanca inferior. girar la cara a algú Defugir el seu salut, la seva escomesa. girar les espatlles [o girar espatlla] Tombar-se d'esquena a algú. Girà espatlla i se n [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Bossa de pell que usen els pastors per a portar principalment el menjar. Bossa de pell, lona, etc., que hom duu penjada a l'espatlla per a usos diversos. Herba de la família de les quenopodiàcies, de fulles triangulars alabardades, flors petites i verdoses en panícules terminals [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Que presenta dents d'angles més o menys aguts, s'aplica a una partició. Dentadura 1 . Tenir un bon dentat, un mal dentat. Perdre el dentat. Aquest menjar espatlla el dentat. Dentat de llet. Conjunt de les dents d'una serra, d'una roda dentada, etc. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Part posterior de certs objectes, especialment d'un canó i d'altres armes de foc, que, en l'escopeta i armes anàlogues, té una forma adequada per a recolzar-la sobre l'espatlla. Peça de carn de l'anca del bou o de la vedella. Vull dos talls de la culata. Part de l'arbre d'una [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
contracte restava dissolt en haver mort dos terços dels primers ceps plantats. Recobriment de fullola resistent i ben seca, generalment de faig, del pla de taules dels telers. Regió anatòmica dels equins situada entre el pit i l'espatlla. Alga bruna mediterrània de l'ordre de les fucals [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Algú, desembarassar-se (d'allò que porta) posant-ho en un lloc. Va deposar el sac que duia a l'espatlla. Deposar escombraries al carrer. Un líquid, deixar caure al fons (les parts sòlides que té en suspensió). El fang i el llot que la riuada ha deposat. Aquest vi [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
fixació de les posts d'un revestiment de paret o de sòl. Bau . Trena d'espart, de cànem, de jute, emprada per a fer soles d'espardenya, estores, etc. Tall de carn de damunt l'espatlla del bou o de la vedella. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
camiseta sobre la carn. Carns belles, blanques, fresques. Mitges color de carn. Cara de dins del cuir. Carn dels animals considerada com a aliment. Carn de vedella, de bou, de pollastre, de porc. Carn de pèl, de ploma. Carn rostida, a la brasa. Carn de l'espatlla, del pit. Carn picada [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Part de l'extremitat toràcica de l'ésser humà compresa entre l'espatlla i el colze. S'ha trencat els ossos de l'avantbraç i el del braç. Extremitat toràcica de l'ésser humà, especialment la part compresa entre l'espatlla i la mà. Es recolzava amb els [...]
