Resultats de la cerca frase exacta: 148

Diccionari de la llengua catalana
121. anfs
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
el maxillar inferior prominent (Mycteroperca rubra). anfs llis Peix de la famlia dels serrnids, de cos ms aviat allargat, normalment de 50 a 80 centmetres de llargada, de color gris brunenc, ms fosc al dors, tirant a groguenc al ventre, amb una gran taca daurada a cada flanc, sols visible a [...]
122. salut 2
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
Estat de l'organisme lliure de malalties, que exerceix normalment totes les seves funcions. Tenir salut. No tenir salut. Estar faltat de salut. No gastar salut. Perdre la salut. Recobrar la salut. Conservar la salut. Tenir cura de la salut. Gastar-se, fer-se malb, la salut. Bo per a la [...]
123. estudi
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
professional t els models, els estris, etc., necessaris per a estudiar i treballar en el seu art. Habitatge, apartament, pis petit, normalment d'una nica pea. Recinte condicionat per a enregistraments audiovisuals, sonors, etc.  [...]
124. oraci
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
Discurs pronunciat en pblic. Una oraci fnebre. L'oraci inaugural. Forma lingstica delimitada per dues pauses que t independncia sintctica i, des d'un punt de vista estructural, normalment consta d'un subjecte i un predicat. Oraci enunciativa, interrogativa, imperativa [...]
125. fibra
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
recobriment filaments de la closca del fruit del cocoter. fibra de paper Element constitutiu del paper, format normalment per cadenes de cellulosa, lignits, etc. fibra de vidre Filament obtingut per extrusi del vidre, emprat sobretot en la fabricaci d'allants. fibra ptica Fibra formada per [...]
126. rata
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
blanc i aletes ventrals i pectorals rosades, amb el cap gros, cuboide, dur i provet d'espines, els ulls petits situats a la cara superior del cap, la boca ampla oberta cap a dalt, d'hbits bentnics, que viu normalment colgat a la sorra (Uranoscopus scaber).  [...]
127. barret
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
barrets. anar barret en m Procedir amb tota cortesia, amb humilitat. barret de batre Barret d'ales amples, que usen els batedors. barret de copa [o barret de copa alta] Barret de material dur, amb l'ala estreta i la copa alta i cilndrica acabada en forma plana, emprat normalment en [...]
128. ortiga
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
cnidari de l'ordre dels actiniaris, que s'assembla molt al tomquet de mar, per s normalment de color verd (Actinia cari). ortiga vermella Tomquet de mar.  [...]
129. quart -a
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
d'un quart de cercle que es fa servir normalment per a retenir vidres en els galzes d'una finestra o d'un moble amb portes vidrieres. Quarta part d'un full de paper de marca ordinria. Mode de plegatge segons el qual cada full s plegat dues vegades per la meitat per tal [...]
130. temperatura
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
inferior absolut de les temperatures possibles. temperatura ambient Temperatura de l'atmosfera que envolta un cos, referit normalment a la temperatura ordinria. temperatura crtica Temperatura d'un gas per damunt de la qual s impossible de liquar-lo nicament per un augment de pressi [...]
Pgines  13 / 15 
<< Anterior  Pgina  6  7  8  9  10  11  12  13  14  15  Segent >>