poderdante m i f-poderdant / principal m i f Persona que dóna poders a algú altre perquè actuï en nom seu o la representi, sobretot en un judici o en actes administratius. [...]

recordatorio m - recordatori m Ofici que, a instància d'una part, és enviat pel jutge quan un altre jutge o tribunal demana el compliment d'un suplicatori o d'un exhort. [...]

requisitoria f - requisitòria f Providència mitjançant la qual un jutge d'instrucció cita un presumpte culpable d'un delicte o, si s'ignora on és, ordena la seva cerca i captura. [...]

a petición de loc - a petició (de) loc Dit de l'actuació que es fa perquè una persona ho encomana o ho demana. NOTA: No s'ha d'ometre l'article que segueix aquesta construcció, excepte en casos de locucions lexicalitzades. CA: A petició de la persona interessada. A petició (o a instància) de part [...]

alegato m - al·legació f / al·legat m Escrit o exposició oral en què un lletrat o una lletrada exposa les raons que serveixen de fonament de dret per a la seva posició. [...]

arbitraje m - arbitratge m Decisió sobre una qüestió o un conflicte jurídic presa per una o diverses persones que no són jutges ordinaris ni actuen com a òrgans normals del poder judicial. [...]

presunción f - presumpció f Deducció, feta pel jutge o per la llei, de l'existència d'un fet o d'una circumstància desconeguts a partir de la certesa d'un de conegut. [...]

S'introdueix amb els verbs formulo, presento o interposo . [...]

albaceazgo m - marmessoria f Càrrec de marmessor o marmessora. [...]

criminal adj - criminal adj Relatiu o pertanyent al crim. [...]