.
La casa és a un quilòmetre d'aquí.
Aquesta mera localització amb el verb ser també es fa servir amb una construcció d'infinitiu o amb la preposició amb (per expressar coincidència entre dos individus o entitats). Per exemple:
En Ricard és a comprar el pa.
L'administratiu és amb la cap del [...]
En llengua general, un dels significats que tenen tant el verb designar com el verb nomenar és 'indicar alguna persona per a un càrrec o una funció'.
Tant designar com nomenar, poden portar un complement que indica el càrrec i que no va introduït per preposició. Per exemple:
Han nomenat Fabio [...]
Les locucions tot i això (o tot i amb això) i tot i així (o així i tot) es fan servir per indicar un contrast entre dos elements. Per exemple:
Té molta feina; tot i això, tractant-se de tu, ho farà.
No viuen gaire lluny. Tot i així, no crec que vinguin.
També hi ha altres connectors que també [...]
El pronom li substitueix el complement indirecte de tercera persona del singular, tant si és masculí com femení. Per exemple:
Li dono el sopar (Dono el sopar a la nena).
Ara bé, quan aquest pronom coincideix amb el pronom de complement directe el, el pronom li es transforma en hi i s'obté la com [...]
En les oracions de relatiu substantives en què el relatiu es refereix a persones, es poden utilitzar els pronoms qui o que, precedits o no d'altres elements.
1. Qui
Es pot fer servir el relatiu qui. Per exemple:
Qui digués això mentiria.
Aquest pronom relatiu també pot anar precedit de [...]
En català, per expressar que una acció transcorre en una part del dia (matí, migdia, tarda, vespre, nit...), les preposicions que es fan servir són a o de, segons el cas. Per exemple: Va sortir de casa al matí / al migdia / a la tarda / al vespre / a la nit; Treballa de matí/nit.
La construcció [...]
En les oracions de relatiu adjectives en què l'antecedent del relatiu és humà es poden fer servir els pronoms que, qui o el qual (la qual, els quals, les quals) segons el cas.
1. En funció de subjecte, es fa servir el pronom relatiu que. Per exemple:
El professor que imparteix aquesta [...]
Verbs com ara apuntar-se, col·laborar, inscriure's o participar demanen un complement de règim preposicional que indica l'activitat o l'acció a la qual es fa referència. Quan aquest complement no és explícit en l'oració, convé reprendre'l amb el pronom feble hi. Per exemple:
Avui comença el [...]
El verb semblar, quan té el sentit d'opinió o d'aparença, pot dur oracions subordinades de tipus diferent.
Com a verb d'opinió, es pot construir amb una subordinada d'indicatiu o bé, en certs contextos, amb una subordinada d'infinitiu. En tots dos casos, l'oració és impersonal i porta un [...]
Per expressar una obligació, una necessitat o una conveniència que s'ha de complir, es poden fer servir diverses construccions. Les principals són les següents:
haver de + infinitiu. Per exemple: He de presentar l'informe demà al matí.
caldre + infinitiu (o caldre que + verb en subjuntiu). [...]
