Un dels significats del mot termini és 'suma que s'ha de pagar en escaure's un període de temps fixat'. Per exemple:
Aquest mes pagarem l'últim termini de la rentadora.
De vegades aquest mot forma part de la locució a terminis, que significa 'mitjançant pagaments successius que es fixen en el [...]
El substantiu contracorrent és un mot compost i s'escriu amb els dos elements que el formen aglutinats. Per exemple:
En aquest riu hi ha contracorrents molt forts.
A partir d'aquest nom s'ha format la locució a contracorrent, que té els significats 'en sentit contrari al corrent' i 'd'una manera [...]
El substantiu dret pot regir tant la preposició a com la preposició de davant de nom o d'infinitiu. Per exemple:
El dret a vot o El dret de vot.
El dret a decidir o El dret de decidir.
Ara bé, cal fer notar que en determinats contextos es fa servir una preposició i no l'altra. Per exemple [...]
com era fa vint anys.
També s'accepta la preposició a (diferent a, distint a). Per exemple:
La meva tassa és diferent a la teva.
Té una manera d'actuar molt distinta a la del seu germà
Aquest barri és molt diferent a com era fa vint anys.
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d [...]
En català es poden fer servir les locucions pel que fa a, respecte a, quant a, a propòsit de, entre altres, per acotar el tema sobre el qual es parla. Per exemple:
Tinc la consciència tranquil·la pel que fa a aquest punt.
A propòsit d'aquesta qüestió, no hi farem cap observació.
Pel que fa a mi [...]
Les locucions respecte a i respecte de tenen el significat 'pel que fa a' o bé expressen la connexió entre dos termes. Per exemple:
La consciència que tenia el músic respecte a la capacitat transformadora del seu art era sorprenent.
Vam fer uns canvis al document respecte de la versió anterior [...]
Per fer la partició d'una paraula a final de ratlla cal tenir en compte les síl·labes. Per exemple, la paraula concepte té tres síl·labes: con-cep-te. És per això que a final de ratlla no es poden separar mai les vocals d'un diftong o d'un triftong:
fei-na
mou-re
ai-gua
io-de
quo-ta
guai-ta [...]
gust de
olor de
pudor de
Per enllaçar els complements dels noms que tenen a veure amb les percepcions i sensacions la preposició adequada és de: gust de, olor de, pudor de, soroll de, remor de, so de. Per exemple:
Aquest pastís té gust de llimona.
Sento olor de roses.
Fa pudor de cremat.
No [...]
En general, el pronom relatiu qui en funció de complement directe va introduït per la preposició a:
1. En oracions relatives adjectives (les que tenen un antecedent explícit), el pronom qui sempre va precedit de la preposició a. Per exemple:
El meu germà, a qui tothom ajudava, era considerat un [...]
