Resultats de la cerca frase exacta: 3.894

121. Concordança en oracions amb subjecte format per coordinació disjuntiva / Vindrà el noi o la noia o Vindran el noi o la noia?
Font Fitxes de l'Optimot
concordança en singular. Per exemple: No sé si m'avisarà la meva mare o el meu germà. Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (13.5.1.3e)  [...]
122. 'enrera' o 'enrere'? / 'endarrera' o 'endarrere'? / 'rera' o 'rere'?
Font Fitxes de l'Optimot
Els adverbis enrere i endarrere s'escriuen amb -e final, així com l'adverbi o preposició rere. Per exemple: Tira't enrere si no vols caure cingle avall. (i no enrera) Han quedat endarrere i no els hem vist més. (i no endarrera) Empitjora dia rere dia. (i no rera) Les variants enradere (o [...]
123. El nom de les lletres
Font Fitxes de l'Optimot
El nom de les vint-i-sis lletres de l'alfabet català és: Lletra Nom a a b be / be alta c ce d de e e f efa g ge h hac i i / i llatina j jota k ca l ela m [...]
124. adaptació de manlleus amb essa inicial davant de consonant / adaptació d'estrangerismes: estrès, esprint, esquetx, etc.
Font Fitxes de l'Optimot
En català, quan s'adapta una paraula estrangera començada amb s seguida de consonant, s'hi afegeix una e- al davant. Per exemple: eslògan, espot, estrès, estand, esquetx, espagueti, estàrter, etc. En l'àmbit dels esports també es troben casos com ara esquaix, esprint, estic o esmaixar. Per fer el [...]
125. La ce trencada (ç) / Ortografia de la essa sorda: c o ç
Font Fitxes de l'Optimot
, etc. Davant les vocals e, i s'escriu c, i mai ç. En algunes paraules es produeix una alternança entre c i ç si canvia la vocal que la segueix. Aquesta alternança ortogràfica pot tenir lloc en els casos següents: quan es flexiona una paraula en gènere o en nombre: creença-creences [...]
126. Separació a final de ratlla de dígrafs: ny, ss, ix...
Font Fitxes de l'Optimot
la següent. Per exemple: til-la cor-redor pas-sa cai-xa es-cena met-ge pit-jor flet-xa Quan se separa la ela geminada (l·l) el guionet substitueix el punt volat, que desapareix: metàl-lic, i no metàl·-lic Font: Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (3.2.1d, 3.2.1e i 3.2.1f) [...]
127. Contacte entre dues vocals àtones / Pronunciació de vocals en contacte en dos mots seguits / Contacte entre dues vocals tòniques 
Font Fitxes de l'Optimot
mateixes, i si no ho són, és possible la formació d'un diftong. Per exemple: mà àgil i dinàmica [a], faré esses sonores [e], traduí himnes antics [i]; farà ulls clucs [aw], qui omple la gerra [jò], algú arma una bronca [wa]. 2. Vocal àtona seguida de vocal àtona: Si coincideixen dues vocals idèntiques [...]
128. Sistema vocàlic àton dels diferents parlars
Font Fitxes de l'Optimot
El sistema vocàlic àton de la majoria de parlars presenta menys vocals que el sistema tònic. Els més generals són el sistema de la majoria de parlars orientals, que es redueix a tres vocals (vocal neutra, i i u), i el dels parlars occidentals, que es redueix a cinc (i, e tancada, a, o tancada i u [...]
129. Pronunciació de vocals àtones en alguns parlars
Font Fitxes de l'Optimot
Certes pronunciacions que afecten vocals en posició àtona es consideren pròpies dels registres informals i, en conseqüència, s'eviten en els registres formals. Es tracta dels casos següents: la caiguda de a i e pretòniques en contacte amb r (sobretot en català central). Per exemple: berenar [...]
130. Numerals ordinals (formació)
Font Fitxes de l'Optimot
terminacions -è, -ena, -ens, -enes:  set: setè, setena, setens, setenes quinze: quinzè, quinzena, quinzens, quinzenes vint-i-tres: vint-i-tresè, vint-i-tresena, vint-i-tresens, vint-i-tresenes quaranta-u: quaranta-unè, quaranta-unena, quaranta-unens, quaranta-unenes cent dos: cent dosè, cent dosena [...]
Pàgines  13 / 390 
<< Anterior  Pàgina  8  9  10  11  12  13  14  15  16  17  18  Següent >>