mots que es prenen com a base, funcionen com qualsevol altre mot de la llengua. En conseqüència, s'accentuen segons les regles generals d'accentuació. Per exemple:  mòdem (de modulator i demodulator)  crònut (de croissant i dònut)  [...]

Les sigles són abreviacions formades per la unió de parts d'un sintagma al qual habitualment substitueixen. En general, es formen amb les lletres inicials de cadascuna de les paraules plenes (substantius i adjectius) que formen el sintagma. Per exemple: RH (recursos humans) ICS (Institut Català [...]

Les sigles es formen generalment amb les lletres inicials dels mots plens (noms i adjectius) del sintagma que representen i es poden aplicar tant a noms propis com a noms comuns. Entre les lletres que les formen, no hi ha d'haver cap punt ni cap espai en blanc. Quan aquestes sigles es llegeixen [...]

La locució sol i vern, que significa 'completament sol i abandonat', té flexió de gènere. Per tant, hem de dir Després de la mort del seu pare, la Maria es va trobar sola i verna. [...]

Abissínia: abissini -ínia Acaia: aqueu -ea Accad: accadi -àdia Alexandria: alexandrí -ina al-Àndalus: andalusí -ina Annam: annamita Aquitània: aquità -ana Arcàdia: arcàdic -a Assíria: assiri -íria Astúries: astur Atlàntida: atlant Ausa: ausetà -ana Babilònia: babiloni -ònia Barbaria: barbaresc -a B [...]

Conjunt de nuclis atòmics formats pel mateix nombre de protons i amb el mateix nombre de massa.  [...]

Amor propi.  [...]

d'un mot. sentit literal Sentit que posseeix una locució o un gir atenent als significats individuals i a la combinació dels seus components. sentit propi Significat originari d'un mot, en oposició a altres significats. sentit recte Sentit primitiu d'un mot, no figurat o translatici. Raó [...]

L'expressió mil i un, mil i una (o mil un, mil una) es fa servir per anomenar una gran quantitat indeterminada de coses. Per exemple: mil i un detalls (o mil un detalls) mil i una coses (o mil una coses) mil i una oportunitats (o mil una oportunitats)  [...]

El català distingeix entre el so de essa sorda (com la de sol, russa, cirera o adreça) i el so de la essa sonora (com la de Teresa, colze o zoo). Entre vocals, la grafia ss (essa doble) representa el so de la essa sorda: massa; i la grafia s (essa simple) representa el so de la essa sonora: cosa [...]