Resultats de la cerca frase exacta: 817

121. desentendre's
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a ediciˇ)
[quant a la flexiˇ, com atendre] No voler intervenir en alguna cosa, prescindir-ne, fer-ne abstracciˇ. L'Ajuntament es desentenia d'aquest fenomen de cultura popular. En TomÓs aviat es va desentendre d'acompanyar la Teresa. Vosaltres podeu tirar endavant: jo me'n desentenc [...]
122. amfib˛lic -a
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a ediciˇ)
Relatiu o pertanyent als amfÝbols. Que contÚ amfÝbols. En zool., que pot Ússer projectat cap endavant i cap endarrere com el dit exterior de l'˛liba. En med., incert o irregular, de pron˛stic dubtˇs.  [...]
123. bestreta
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a ediciˇ)
Acciˇ de bestreure. Fer una bestreta. Li han fet la bestreta d'una mensualitat. Diner bestret o anticipat. Ha demanat una bestreta del sou. a la bestreta loc. adv. Per endavant. Pagar a la bestreta.  [...]
124. prevenir
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a ediciˇ)
[p. p. previngut; ind. pr. 1 previnc, 3 prevÚ, etc.; ind. fut. previndrÚ, etc.; subj. pr. previngui, etc.; subj. imperf. previnguÚs, etc.; imper. 2 prevÚn, etc.] Advertir per endavant (alg˙) d'alguna cosa. Ja l'havien previngut contra les pretensions del president. Preveure (alguna [...]
125. avant
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a ediciˇ)
En direcciˇ a un indret que Ús davant nostre, enllÓ en el sentit del moviment. Marxar avant. Anar sempre avant. en avant loc. adv. En un escrit, en una relaciˇ, desprÚs, mÚs endavant. Exclamaciˇ per a encoratjar.  [...]
126. apuntalar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a ediciˇ)
alguna cosa ferma per exercir o resistir un esforš sense cedir. Es va apuntalar a la barana del pont perquŔ el vent el feia caure. Prevenir-se de la protecciˇ d'alg˙ en una empresa. Per tirar aquella investigaciˇ endavant, es va haver d'apuntalar en l'Institut.  [...]
127. passeriformes
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a ediciˇ)
Ordre d'ocells terrestres, voladors, amb el bec dret, tarsos curts i prims, tres dits dirigits endavant i un endarrere, generalment petits, que comprŔn cinquanta-sis famÝlies, a les quals pertanyen el 60 % dels ocells vivents. Individu d'aquest ordre.  [...]
128. braša
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a ediciˇ)
. Forša muscular. Tenir braša. Un home de molta braša. Estil de nataciˇ executat en posiciˇ prona, que consisteix a efectuar tracciˇ amb els brašos estenent-los endavant, separant-los amb un moviment semicircular, plegant-los sobre el pit i tornant-los a llanšar endavant mentre les cames fan un moviment [...]
129. bestreure
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a ediciˇ)
[quant a la flexiˇ, com treure] Avanšar (diners) a alg˙, pagar per endavant o abans del temps establert. Ara no ho podrÝem pagar, per˛ ell ens bestraurÓ els diners. Dels diners que ens haurÓs de pagar, ens en pots ara bestreure cinc-cents euros.  [...]
130. ˛liba
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a ediciˇ)
Ocell de la famÝlia dels tit˛nids, d'uns 34 centÝmetres de llargada, de plomatge molt suau de tons clarÝssims o daurats amb petites taques negres o molt fosques, ulls dirigits endavant voltats de plomes radiades, i de distribuciˇ cosmopolita (Tyto alba).  [...]
PÓgines  13 / 82 
<< Anterior  PÓgina  8  9  10  11  12  13  14  15  16  17  18  SegŘent >>