FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
convergència del cristal·lí en l'acomodació. múscul deltoide Múscul que relliga el braç a l'espatlla. múscul digàstric Múscul depressor del maxil·lar inferior. múscul escalè Múscul profund del coll de forma irregularment triangular [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Tros de carn, de peix, de formatge, etc., tallats. Ha comprat un tall de carn que pesava mig quilo. Posa-hi pernil tallat a talls menuts. Tall rodó de l'espatlla. Tall rodó de la cuixa. Carn o peix d'un guisat. A aquest nen no li agrada el tall. Què has menjat de tall, avui [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'adversari, tocar-lo a l'espatlla, amb l'espasa, el sabre, en un assalt, en un duel. Em va tirar una pedra i em va tocar del cap. He tirat a una llebre, però no l'he tocada. Tocar el blanc. Amb la meva bola he tocat la seva. No tocar bola. La seva bola ha tocat la bola de l'adversari [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
llenya al foc. tirar terra damunt una cosa Procurar que no se'n parli, que quedi oblidada. tirar trona avall Amonestar 2. tirar un vel sobre una cosa Estendre un vel sobre una cosa. tirar-se alguna cosa a l'espatlla No preocupar-se'n. tirar-se els plats pel cap Barallar-se, renyir [...]
Col·locació d'una espatlla més avançada i l'altra més endarrerida, que s'executa mitjançant la torsió del tors, amb el cap dirigit cap a l'espatlla més avançada, la qual afegeix expressivitat i suavitza la línia del cos. [...]
Posició del twirler consistent a agafar el bastó per un extrem amb una mà i recolzar-lo a l'espatlla contrària en posició vertical, mantenint la mà lliure al maluc. [...]
Càrrega feta amb el maluc o l'espatlla contra l'adversari en possessió del disc o que l'acaba de jugar, amb la intenció de desequilibrar-lo o de barrar-li el pas. [...]
Instrument membranòfon de membrana doble constituït per una caixa de ressonància en forma de rellotge de sorra, amb les membranes unides per cordes gruixudes, que es recolza a l'espatlla o a la cuixa, segons les dimensions, i es toca amb una mà. [...]
