FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
d'una calçada destinada a circular-hi normalment en un sol sentit. Via no asfaltada, apta per al pas d'automòbils. Pista forestal. Pista militar. Pista provisional. En els sistemes magnètics d'enregistrament d'informació, zona del suport mòbil, ja sigui cinta, disc [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Art del llenguatge que consisteix a expressar segons un ritme, normalment el del vers, un o diversos temes, una idea, un sentiment, etc., als quals cada poeta vol donar un valor propi i universal alhora. Conrear la poesia. La poesia de Verdaguer. Gènere, subgènere o modalitat de la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
sobre el cos en els individus joves, amb el maxil·lar inferior prominent (Mycteroperca rubra). anfós llis Peix de la família dels serrànids, de cos més aviat allargat, normalment de 50 a 80 centímetres de llargada, de color gris brunenc, més fosc al dors, tirant a [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Estat de l'organisme lliure de malalties, que exerceix normalment totes les seves funcions. Tenir salut. No tenir salut. Estar faltat de salut. No gastar salut. Perdre la salut. Recobrar la salut. Conservar la salut. Tenir cura de la salut. Gastar-se, fer-se malbé, la salut. Bo per a la salut [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
pintor, un escultor, un arquitecte o un altre professional té els models, els estris, etc., necessaris per a estudiar i treballar en el seu art. Habitatge, apartament, pis petit, normalment d'una única peça. [usat generalment en pl.] Recinte condicionat per a enregistraments [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Discurs pronunciat en públic. Una oració fúnebre. L'oració inaugural. Forma lingüística delimitada per dues pauses que té independència sintàctica i, des d'un punt de vista estructural, normalment consta d'un subjecte i un predicat. Oració [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
cadena llarga compost per unitats acrilonitrils. fibra de coco Fibra tèxtil procedent del recobriment filamentós de la closca del fruit del cocoter. fibra de paper Element constitutiu del paper, format normalment per cadenes de cel·lulosa, lignits, etc. fibra de vidre Filament [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
situats a la cara superior del cap, la boca ampla oberta cap a dalt, d'hàbits bentònics, que viu normalment colgat a la sorra (Uranoscopus scaber). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
barrets. anar barret en mà Procedir amb tota cortesia, amb humilitat. barret de batre Barret d'ales amples, que usen els batedors. barret de copa [o barret de copa alta] Barret de material dur, amb l'ala estreta i la copa alta i cilíndrica acabada en forma plana, emprat normalment en [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
inflorescències terminals, que es fa a les vernedes i altres boscos humits, sobretot a muntanya (Stachys sylvatica). ortiga de mar Actínia. ortiga verda Invertebrat cnidari de l'ordre dels actiniaris, que s'assembla molt al tomàquet de mar, però és normalment de color verd (Actinia cari [...]
