FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Art del llenguatge que consisteix a expressar segons un ritme, normalment el del vers, un o diversos temes, una idea, un sentiment, etc., als quals cada poeta vol donar un valor propi i universal alhora. Conrear la poesia. La poesia de Verdaguer. Gènere, subgènere o modalitat de la poesia. Poesia [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cosa que abriga. Una pell de be era el seu abric durant la nit. Peça de vestir que es posa sobre les altres i serveix per a protegir-se del fred, especialment la de mànigues llargues, cordada al davant, que arriba normalment fins als genolls o fins als peus. El seu millor abric era una capa de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
el maxil·lar inferior prominent (Mycteroperca rubra). anfós llis Peix de la família dels serrànids, de cos més aviat allargat, normalment de 50 a 80 centímetres de llargada, de color gris brunenc, més fosc al dors, tirant a groguenc al ventre, amb una gran taca daurada a cada flanc, sols visible a [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Estat de l'organisme lliure de malalties, que exerceix normalment totes les seves funcions. Tenir salut. No tenir salut. Estar faltat de salut. No gastar salut. Perdre la salut. Recobrar la salut. Conservar la salut. Tenir cura de la salut. Gastar-se, fer-se malbé, la salut. Bo per a la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
professional té els models, els estris, etc., necessaris per a estudiar i treballar en el seu art. Habitatge, apartament, pis petit, normalment d'una única peça. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Discurs pronunciat en públic. Una oració fúnebre. L'oració inaugural. Forma lingüística delimitada per dues pauses que té independència sintàctica i, des d'un punt de vista estructural, normalment consta d'un subjecte i un predicat. Oració enunciativa, interrogativa, imperativa [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
recobriment filamentós de la closca del fruit del cocoter. fibra de paper Element constitutiu del paper, format normalment per cadenes de cel·lulosa, lignits, etc. fibra de vidre Filament obtingut per extrusió del vidre, emprat sobretot en la fabricació d'aïllants. fibra òptica Fibra formada per [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
blanc i aletes ventrals i pectorals rosades, amb el cap gros, cuboide, dur i proveït d'espines, els ulls petits situats a la cara superior del cap, la boca ampla oberta cap a dalt, d'hàbits bentònics, que viu normalment colgat a la sorra (Uranoscopus scaber). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
barrets. anar barret en mà Procedir amb tota cortesia, amb humilitat. barret de batre Barret d'ales amples, que usen els batedors. barret de copa [o barret de copa alta] Barret de material dur, amb l'ala estreta i la copa alta i cilíndrica acabada en forma plana, emprat normalment en [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
cnidari de l'ordre dels actiniaris, que s'assembla molt al tomàquet de mar, però és normalment de color verd (Actinia cari). ortiga vermella Tomàquet de mar. [...]