Resultats de la cerca frase exacta: 715

121. desentendre's
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
[quant a la flexi, com atendre] No voler intervenir en alguna cosa, prescindir-ne, fer-ne abstracci. L'Ajuntament es desentenia d'aquest fenomen de cultura popular. En Toms aviat es va desentendre d'acompanyar la Teresa. Vosaltres podeu tirar endavant: jo me'n desentenc [...]
122. amfiblic -a
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
Relatiu o pertanyent als amfbols. Que cont amfbols. En zool., que pot sser projectat cap endavant i cap endarrere com el dit exterior de l'liba. En med., incert o irregular, de pronstic dubts.  [...]
123. bestreta
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
Acci de bestreure. Fer una bestreta. Li han fet la bestreta d'una mensualitat. Diner bestret o anticipat. Ha demanat una bestreta del sou. a la bestreta loc. adv. Per endavant. Pagar a la bestreta.  [...]
124. prevenir
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
[p. p. previngut; ind. pr. 1 previnc, 3 prev, etc.; ind. fut. previndr, etc.; subj. pr. previngui, etc.; subj. imperf. previngus, etc.; imper. 2 prevn, etc.] Advertir per endavant (alg) d'alguna cosa. Ja l'havien previngut contra les pretensions del president. Preveure (alguna [...]
125. avant
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
En direcci a un indret que s davant nostre, enll en el sentit del moviment. Marxar avant. Anar sempre avant. en avant loc. adv. En un escrit, en una relaci, desprs, ms endavant. Exclamaci per a encoratjar.  [...]
126. apuntalar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
alguna cosa ferma per exercir o resistir un esfor sense cedir. Es va apuntalar a la barana del pont perqu el vent el feia caure. Prevenir-se de la protecci d'alg en una empresa. Per tirar aquella investigaci endavant, es va haver d'apuntalar en l'Institut.  [...]
127. passeriformes
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
Ordre d'ocells terrestres, voladors, amb el bec dret, tarsos curts i prims, tres dits dirigits endavant i un endarrere, generalment petits, que comprn cinquanta-sis famlies, a les quals pertanyen el 60 % dels ocells vivents. Individu d'aquest ordre.  [...]
128. braa
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
. Fora muscular. Tenir braa. Un home de molta braa. Estil de nataci executat en posici prona, que consisteix a efectuar tracci amb els braos estenent-los endavant, separant-los amb un moviment semicircular, plegant-los sobre el pit i tornant-los a llanar endavant mentre les cames fan un moviment [...]
129. bestreure
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
[quant a la flexi, com treure] Avanar (diners) a alg, pagar per endavant o abans del temps establert. Ara no ho podrem pagar, per ell ens bestraur els diners. Dels diners que ens haurs de pagar, ens en pots ara bestreure cinc-cents euros.  [...]
130. liba
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
Ocell de la famlia dels titnids, d'uns 34 centmetres de llargada, de plomatge molt suau de tons clarssims o daurats amb petites taques negres o molt fosques, ulls dirigits endavant voltats de plomes radiades, i de distribuci cosmopolita (Tyto alba).  [...]
Pgines  13 / 72 
<< Anterior  Pgina  8  9  10  11  12  13  14  15  16  17  18  Segent >>