Resultats de la cerca bàsica: 117,738

121. Sigles i acrònims: definició
Font Fitxes de l'Optimot
Les sigles són abreviacions formades per la unió de parts d'un sintagma al qual habitualment substitueixen. En general, es formen amb les lletres inicials de cadascuna de les paraules plenes (substantius i adjectius) que formen el sintagma. Per exemple: RH (recursos humans) ICS (Institut Català [...]
122. Sigles i acrònims: formació
Font Fitxes de l'Optimot
Les sigles es formen generalment amb les lletres inicials dels mots plens (noms i adjectius) del sintagma que representen i es poden aplicar tant a noms propis com a noms comuns. Entre les lletres que les formen, no hi ha d'haver cap punt ni cap espai en blanc. Quan aquestes sigles es llegeixen [...]
123. sol i vern (femení)
Font Fitxes de l'Optimot
La locució sol i vern, que significa 'completament sol i abandonat', té flexió de gènere. Per tant, hem de dir Després de la mort del seu pare, la Maria es va trobar sola i verna. [...]
124. topònims i gentilicis històrics
Font Fitxes de l'Optimot
Abissínia: abissini -ínia Acaia: aqueu -ea Accad: accadi -àdia Alexandria: alexandrí -ina al-Àndalus: andalusí -ina Annam: annamita Aquitània: aquità -ana Arcàdia: arcàdic -a Assíria: assiri -íria Astúries: astur Atlàntida: atlant Ausa: ausetà -ana Babilònia: babiloni -ònia Barbaria: barbaresc -a B [...]
125. núclid
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Conjunt de nuclis atòmics formats pel mateix nombre de protons i amb el mateix nombre de massa.  [...]
126. autoestima
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Amor propi.  [...]
127. sentit 1
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
d'un mot. sentit literal Sentit que posseeix una locució o un gir atenent als significats individuals i a la combinació dels seus components. sentit propi Significat originari d'un mot, en oposició a altres significats. sentit recte Sentit primitiu d'un mot, no figurat o translatici. Raó [...]
128. 'mil i un, mil i una' o 'mil un, mil una'?
Font Fitxes de l'Optimot
L'expressió mil i un, mil i una (o mil un, mil una) es fa servir per anomenar una gran quantitat indeterminada de coses. Per exemple: mil i un detalls (o mil un detalls) mil i una coses (o mil una coses) mil i una oportunitats (o mil una oportunitats)  [...]
129. Essa sorda i essa sonora / 's' i 'ss' entre vocals
Font Fitxes de l'Optimot
El català distingeix entre el so de essa sorda (com la de sol, russa, cirera o adreça) i el so de la essa sonora (com la de Teresa, colze o zoo). Entre vocals, la grafia ss (essa doble) representa el so de la essa sorda: massa; i la grafia s (essa simple) representa el so de la essa sonora: cosa [...]
130. topònims i gentilicis de la Comunitat Autònoma de Castella i Lleó
Font Fitxes de l'Optimot
El gentilici de la Comunitat Autònoma de Castella i Lleó és castellanolleonès -esa. Els gentilicis o formes per designar l'origen corresponents a les províncies i capitals de província de la Comunitat Autònoma de Castella i Lleó són els següents: Àvila: avilès -esa Burgos: de Burgos Lleó: lleonès [...]
Pàgines  13 / 11,774 
<< Anterior  Pàgina  8  9  10  11  12  13  14  15  16  17  18  Següent >>