Resultats de la cerca bsica: 329

Diccionari de la llengua catalana
131. arrelar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
poble, hi arrelen els mals costums. Por i ressentiment que van arrelar en el cor dels ciutadans. El vici de fumar se m'ha arrelat tant, que no el puc deixar. Establir-se, fixar-se en un lloc, especialment adquirint-hi bns arrels. Descendents dels colons que s'arrelaren a Florida.  [...]
132. perjudici
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
per a. Sens perjudici d'aprofundir ms endavant en aquest text, podem avanar ara que es tracta d'una obra molt ben escrita. Els vens armats constituren un cos de vigilncia, sens perjudici de les batudes que feien els Mossos d'Esquadra de tant en tant.  [...]
133. perpany
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
En una paret feta de pedra a tots dos costats, pedra que agafa tot el gruix de la paret i es colloca de tant en tant per donar-li ms consistncia. Pedra o pedra artificial que t el gruix de la paret de la qual forma part i que s disposada de cara a cara de la dita paret tot travessant-la [...]
134. esclarissar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
Produir clarianes (en una cosa atapeda). Aquesta camisa, l'esclarissars, si la rentes tant. L'atapement d'alguna cosa, minvar per desgast. Uns llenols molt vells, que s'han esclarissat. Produir-se clarianes. Desprs de la pluja, el cel s'esclariss.  [...]
135. malmetre
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
[p. p. malms] Posar en mal estat. T males mans: no pot tocar res que no ho malmeti. Aquests aiguats han malms la collita. Pobre home: amb tant de treball s'ha malms la salut. Malmet tots els afers en qu interv.  [...]
136. perfeccionar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
Millorar (una cosa) fent-la perfecta, acostant-la tant com es pot a la perfecci. Perfeccionar una mquina, un instrument. Perfeccionar una instituci. Perfeccionar un escriptor el seu estil. Les mquines es perfeccionen dia a dia. Treballar a esdevenir millor. Perfeccionar-se en una llengua.  [...]
137. racionalitat
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
Qualitat de racional. Facultat de raonar. racionalitat econmica Pressupsit que s'aplica al comportament dels agents econmics en tant que persegueixen uns objectius que es consideren coherents i per a obtenir els quals es fan servir uns mitjans que es creuen adients.  [...]
138. capolar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
Tallar en trossos petits. Capolar la carn. Capolar llenya. Capolar una pea de metall i moldre els trossos. Ferir amb contusi, macar. La pedra ha capolat la fruita. Fatigar fortament. Mira que et capoles fent tant d'exercici. L'excursi l'ha ben capolat.  [...]
139. empatxar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
Impedir, posar obstacle (a alguna cosa). Causar empatx o indigesti (a alg). Aquesta coca m'ha empatxat. Si menges tant t'empatxars. Preocupar-se excessivament per alguna cosa, posar-hi massa esment, posar-hi massa cura. No t'empatxis dels afers d'altri.  [...]
140. malaguanyat -ada
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
No aprofitat. Malaguanyat el temps que hi hem esmerat! Malaguanyada feina: no ens ha servit de res. Malaguanyats esforos. malaguanyat pa que menja! Expressi que s'empra en referir-se a una persona intil, a un brtol, etc. Mort, perdut, prematurament. Malaguanyat xicot: tant que prometia.  [...]
Pgines  14 / 33 
<< Anterior  Pgina  9  10  11  12  13  14  15  16  17  18  19  Segent >>