FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
poble, hi arrelen els mals costums. Por i ressentiment que van arrelar en el cor dels ciutadans. El vici de fumar se m'ha arrelat tant, que no el puc deixar. Establir-se, fixar-se en un lloc, especialment adquirint-hi béns arrels. Descendents dels colons que s'arrelaren a Florida. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
per a. Sens perjudici d'aprofundir més endavant en aquest text, podem avançar ara que es tracta d'una obra molt ben escrita. Els veïns armats constituïren un cos de vigilància, sens perjudici de les batudes que feien els Mossos d'Esquadra de tant en tant. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En una paret feta de pedra a tots dos costats, pedra que agafa tot el gruix de la paret i es col·loca de tant en tant per donar-li més consistència. Pedra o pedra artificial que té el gruix de la paret de la qual forma part i que és disposada de cara a cara de la dita paret tot travessant-la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Produir clarianes (en una cosa atapeïda). Aquesta camisa, l'esclarissaràs, si la rentes tant. L'atapeïment d'alguna cosa, minvar per desgast. Uns llençols molt vells, que s'han esclarissat. Produir-se clarianes. Després de la pluja, el cel s'esclarissà. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
[p. p. malmès] Posar en mal estat. Té males mans: no pot tocar res que no ho malmeti. Aquests aiguats han malmès la collita. Pobre home: amb tant de treball s'ha malmès la salut. Malmet tots els afers en què intervé. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Millorar (una cosa) fent-la perfecta, acostant-la tant com es pot a la perfecció. Perfeccionar una màquina, un instrument. Perfeccionar una institució. Perfeccionar un escriptor el seu estil. Les màquines es perfeccionen dia a dia. Treballar a esdevenir millor. Perfeccionar-se en una llengua. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Qualitat de racional. Facultat de raonar. racionalitat econòmica Pressupòsit que s'aplica al comportament dels agents econòmics en tant que persegueixen uns objectius que es consideren coherents i per a obtenir els quals es fan servir uns mitjans que es creuen adients. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tallar en trossos petits. Capolar la carn. Capolar llenya. Capolar una peça de metall i moldre els trossos. Ferir amb contusió, macar. La pedra ha capolat la fruita. Fatigar fortament. Mira que et capoles fent tant d'exercici. L'excursió l'ha ben capolat. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Impedir, posar obstacle (a alguna cosa). Causar empatx o indigestió (a algú). Aquesta coca m'ha empatxat. Si menges tant t'empatxaràs. Preocupar-se excessivament per alguna cosa, posar-hi massa esment, posar-hi massa cura. No t'empatxis dels afers d'altri. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
No aprofitat. Malaguanyat el temps que hi hem esmerçat! Malaguanyada feina: no ens ha servit de res. Malaguanyats esforços. malaguanyat pa que menja! Expressió que s'empra en referir-se a una persona inútil, a un brètol, etc. Mort, perdut, prematurament. Malaguanyat xicot: tant que prometia. [...]