Resultats de la cerca frase exacta: 148

Diccionari de la llengua catalana
131. rea
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
consta de gasolinera, bar o restaurant i altres serveis. rea lingstica rea compresa en una isoglossa o en diverses. rea metropolitana rea d'extensi superior al terme municipal d'una gran ciutat, que normalment inclou diversos municipis, creada per a la realitzaci dels serveis pblics [...]
132. faixa
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
grogues amb una faixa blava arran de terra. En herld., pea fonamental que travessa horitzontalment el camper, situada normalment al centre de l'escut quan s nica. Un escut d'or amb tres faixes de gules. Tira de lona que es cus a la vela per reforar-la. Cap que ferma l'arbre al [...]
133. inversi
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
l'adjectiu. Anomalia consistent en el fet que un o ms rgans es troben al costat oposat al que ocupen normalment. inversi uterina Invaginaci de l'ter de manera que la part interna es converteix en externa. inversi trmica Fenomen pel qual una capa d'aire a la troposfera t una temperatura [...]
134. mscara
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
fotogravat per a millorar-ne la qualitat de la reproducci. Placa, normalment de vidre, amb zones opaques i transparents formant un dibuix que permet gravar una de les capes que cont un xip mitjanant un procs fotolitogrfic. mscara perforada Element perforat darrere la pantalla d'un televisor en [...]
135. ram
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
. ram de bruixa Crespinell . ram de guineu Herba de la famlia de les lilicies, rizomatosa i txica, amb un sol verticil de fulles, normalment en nombre de quatre, disposades a manera de creu, del mig de la qual surt una flor, de ptals linears groguencs, i en la fructificaci una baia negra, que [...]
136. rgim
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
. Manera de viure a qu hom se subjecta per millorar o preservar la salut, per atnyer un determinat efecte, etc. El metge ha prescrit al malalt un rgim sever. Estar a rgim. Seguir un rgim alimentari. rgim alimentari Conjunt de les substncies nutritives que ingereix normalment un animal. Manera de [...]
137. accent
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
a determinats sons per marcar el ritme o comps. Accent gramatical. Accent musical. accent de quantitat Accent que empra com a element distintiu la durada de les vocals i de les sllabes. accent expressiu Accent que cau damunt una sllaba i que, augmentant-ne la intensitat i normalment la durada [...]
138. sala
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
administrativa, militar, criminal. Casa d'una sola habitaci gran, residncia senyorial, normalment dintre els murs d'un castell o una fortalesa. Casa comunal on tenen lloc sessions i on hi ha els despatxos de l'Administraci municipal. Sala del com, sala de la vila. sala d'una mina [...]
139. b 2
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
. doncs. si b V. si4. per b que [o b que] loc. conj. Encara que. Hi ha quatre formes diferents per b que normalment noms se'n diferencien tres. Els ornaments es fan amb pigments vermells, per b que en alguns casos s'utilitzi el color negre. Per b que no amb la mateixa intensitat, aquest [...]
140. nom
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
Substantiu 2 . nom sistemtic En qum., nom que designa un compost segons unes normes ben establertes i normalment en descriu la composici o la funci. nom trivial En qum., nom que designa un compost o un producte natural, basant-se en raons histriques, d's o d'origen, sense seguir cap norma [...]
Pgines  14 / 15 
<< Anterior  Pgina  6  7  8  9  10  11  12  13  14  15  Segent >>