Resultats de la cerca bsica: 3,004

Fitxes de l'Optimot
131. 'complet -a' o 'complert -a'
Font Fitxes de l'Optimot
Cal distingir entre l'adjectiu complet -a i la forma verbal complert -a. Amb la forma verbal complert -a (del verb complir) podem fer frases com aquestes: S'ha complert el termini per a la inscripci, Aquesta entitat ha complert trenta anys, Es va convertir en una illusi complerta. Pel [...]
132. 'a l'espera de' o 'en espera de'? / s correcte 'estar a l'espera de' en catal?
Font Fitxes de l'Optimot
Per expressar la idea d'estar esperant algun fet o esdeveniment, es pot fer servir l'expressi en espera de. En canvi, la construcci a l'espera de no est recollida per la normativa. Per exemple: En espera de la vostra resposta, us saludem atentament. Quedem en espera de la vostra confirmaci [...]
133. Separaci a final de ratlla de 'ny'
Font Fitxes de l'Optimot
El grup ny no s'ha de separar a final de ratlla. Per exemple, el mot canya se separa ca-nya i no can-ya. [...]
134. 'Va darrere seu', 'Va darrere d'ell' o 'Li va al darrere'? / 'Va a favor seu', 'Va a favor d'ells' o 'Els va a favor'? / Hi anava en contra
Font Fitxes de l'Optimot
Les expressions (al) davant, (al) darrere, (al) damunt, a sobre, en contra o a favor poden aparixer amb un pronom possessiu o un pronom personal fort introdut per la preposici de. Per exemple: Va caure damunt meu(o de mi). Anava en contra seu (o d'ella). Al costat d'aquestes construccions [...]
135. Separaci a final de ratlla de 'sc'
Font Fitxes de l'Optimot
El grup sc s'ha de separar a final de ratlla. Per exemple, el mot escena se separa es-ce-na, i no esc-e-na o e-sce-na.  [...]
136. 'dret a' o 'dret de'?
Font Fitxes de l'Optimot
El substantiu dret pot regir tant la preposici a com la preposici de davant de nom o d'infinitiu. Per exemple: El dret a vot o El dretde vot. El dret a decidir o El dretde decidir. Ara b, cal fer notar que en determinats contextos es fa servir una preposici i no l'altra. Per exemple [...]
137. climtic -a, climatolgic -a, meteorolgic -a / climatologia, meteorologia
Font Fitxes de l'Optimot
rea temtica Cincies de la Terra
determinat. Es tracta, doncs, d'unes caracterstiques permanents en una zona concreta. Podem parlar, per exemple, del clima mediterrani, que s el caracterstic de les regions que volten la mar Mediterrnia, per tamb es dona a Amrica (Califrnia, Xile), el sud d'frica i Austrlia. La meteorologia, en [...]
138. Separaci de mots a final de ratlla / Separaci de diftongs i triftongs
Font Fitxes de l'Optimot
Per fer la partici d'una paraula a final de ratlla cal tenir en compte les sllabes. Per exemple, la paraula concepte t tres sllabes: con-cep-te. s per aix que a final de ratlla no es poden separar mai les vocals d'un diftong o d'un triftong: fei-na mou-re ai-gua io-de quo-ta guai-ta [...]
139. Ortografia de 'p' i 'b' a final de mot i a final de sllaba
Font Fitxes de l'Optimot
L'escriptura de les consonants p i b pot presentar dubtes quan es troben a final de paraula (per exemple: p i b sonen 'p' a llop i a club), i tamb quan es troben a final de sllaba i en interior de mot (en paraules com ara abdomen, dissabte o lapsus). A final de paraula conv tenir en compte [...]
140. 'A ella l'importa aix' o 'A ella li importa aix'? / El complement indirecte
Font Fitxes de l'Optimot
complement indirecte s de primera persona. Per exemple: Em va escriure una carta. et i us, quan s de segona persona. Per exemple: Us ha regalat una cassola. li o els, quan es refereix a la tercera persona. Per exemple: Li va escriure un conte (Va escriure un conte al seu nebot); Els vaig donar les claus [...]
Pgines  14 / 301 
<< Anterior  Pgina  9  10  11  12  13  14  15  16  17  18  19  Segent >>