Resultats de la cerca frase exacta: 706

131. potncia
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
., vegades. 4, 8, 16, 32,... sn les potncies successives de 2. En un sistema fsic, magnitud escalar que mesura el treball fet per un sistema en la unitat de temps. Esfor que s'aplica en una mquina simple per tal de vncer la resistncia. Energia emesa per unitat de temps per un cos en fer [...]
132. tensi
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
pressi d'un lquid o d'un gas que hi s contingut. Tensi arterial, tensi venosa. Tensi intraocular. Magnitud que expressa la diferncia de potencial elctric entre dos punts d'un camp elctric. alta tensi Tensi superior als 25 quilovolts destinada al transport d'energia [...]
133. rea
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
quadrats per hectrea de bosc. Zona anatmica o superfcie corporal que s relacionada amb d'altres zones o que t una funci especfica. rea mitral. rea pulmonar. Magnitud d'una superfcie limitada, com un polgon, una esfera. Unitat mtrica de superfcie equivalent a 100 metres quadrats [...]
134. capacitat
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
carcters, mots o altra unitat de mesura que pot contenir una memria o un bloc de memria. Magnitud que expressa l'aptitud que tenen els condensadors d'emmagatzemar electricitat en forma de crrega elctrica en sser sotmesos a una diferncia de potencial. Qualitat de qui est en estat de fer [...]
135. polaritzaci
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
Acci de polaritzar o de polaritzar-se; l'efecte. Condici d'una radiaci lluminosa o, en general, electromagntica el vector del camp elctric de la qual mant una certa orientaci. polaritzaci dels fotons Estat de spin dels fotons. polaritzaci magntica Magnitud vectorial prpia [...]
136. positiu -iva
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
negativa. Ordenada positiva. Sinus positiu. Tangent positiva. Abscissa positiva. Cosinus positiu. Cotangent positiva. Que t el sentit contrari al del desplaament de les agulles del rellotge, s'aplica a un angle. Superior a zero, s'aplica a un nombre i a una magnitud. Relatiu o pertanyent a [...]
137. cresta
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
sobresortint dels fons ocenics, de forma allargada. Part aguda de la divisria d'aiges d'una muntanya. La cresta d'una muntanya. cresta d'una ona En fs., punt on una ona o una magnitud variable en temps pren el valor mxim dins un interval donat. cresta de platja Cord litoral agut [...]
138. Com es diu 'porcentaje' en catal?
Font Fitxes de l'Optimot
El percentatge s el tant per cent, s a dir, la proporci que correspon a una certa magnitud, inclosa o referida a una altra, la qual es considera equiparada a una centena. Cal recordar que el mot correcte s percentatge i no porcentatge, paraula que prov de la interferncia del castell [...]
139. senyal
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
. Quantitat a compte que hom dona com a garantia del pagament total. paga i senyal V. paga. Ona electromagntica utilitzada en un sistema de telecomunicaci per a transmetre la informaci. Magnitud fsica, generalment elctrica, variable amb el temps, que transmesa i detectada adequadament actua sobre un [...]
140. grau
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
d'una escala diatnica. En jur., part resultant de la divisi de la durada de les penes. grau de llibertat En fs., magnitud necessria per a definir la configuraci d'un sistema. grau de mobilitat En una estructura de barres articulades, suma del nombre de velocitats i de direccions de moviment [...]
Pgines  14 / 71 
<< Anterior  Pgina  9  10  11  12  13  14  15  16  17  18  19  Segent >>