Resultats de la cerca frase exacta: 817

131. liba
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
Ocell de la famlia dels titnids, d'uns 34 centmetres de llargada, de plomatge molt suau de tons clarssims o daurats amb petites taques negres o molt fosques, ulls dirigits endavant voltats de plomes radiades, i de distribuci cosmopolita (Tyto alba).  [...]
132. Com es diu 'en lo sucesivo' en catal?
Font Fitxes de l'Optimot
En catal per expressar el sentit 'a comptar des d'ara' es poden fer servir locucions com ara en endavant, d'ara endavant (o altres variants, com d'avui endavant), a partir d'aleshores od'aleshores en. Per exemple: D'ara endavant has de ser ms caut. A partir d'aleshores vam treballar junts.  [...]
133. endarrere
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
En direcci a la banda que s darrere alg. Fer una passa endavant i dues endarrere. Fes-te una passa endarrere. Fes-te endarrere! Ms o menys lluny en aquesta direcci. Els nostres companys encara trigaran a arribar: els hem deixats bastant endarrere. Abans 2 . Dies endarrere. Un any endarrere.  [...]
134. factura 2
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
Document on consten les mercaderies lliurades o els serveis prestats per un fabricant, un comerciant, etc., amb els preus, les taxes i els totals corresponents. factura proforma Document amb qu un venedor notifica per endavant al comprador el cost d'una comanda, per que no n'exigeix [...]
135. abalanar-se
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
Tirar el cos endavant recolzant-lo sobre un objecte de manera que faci balana, que estigui a punt de fer la balanada. Abalanar-se al balc, a la barana. Fer l'acci de llanar-se contra alg. Abalanar-se sobre el contrincant. Va abalanar-se cap a ell amb tanta fora que van anar tots [...]
136. providncia
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
Mesura presa per endavant en vista d'una necessitat esdevenidora o possible. Qualitat de provident. Previsi i cura que Du t de les seves criatures. La divina providncia. El teu germ ha estat la meva providncia. Una gran benefactora, providncia dels pobres. Resoluci dictada per un [...]
137. llagut
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
Bastiment catal no cobertat, amb corredors o sense, no gaire gran, de dues rodes, d'aparell llat d'un sol arbre inclinat endavant i al bell mig de la carena, amb cap de mort, rems, etc., i destinat a la pesca o al trfec. Bastiment no catal que recorda fora el llagut. llagut [...]
138. encallar 2
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
Un vehicle, sser privat d'anar endavant per ra d'un obstacle que trava el seu moviment. El carro va encallar en aquell fanguissar. El cotxe s'encallava en la sorra. Se m'ha encallat una espina a la gola. Una nau, venir en un indret on no t prou aigua per a surar. Una [...]
139. escanyar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
, estrnyer, fer estret en un dels seus punts. Dues roques que gaireb es toquen escanyant el cam. El passads s'escanyava a la sortida i resultava molt estret. Ms endavant, el cam s'escanya molt. Prestar diner (a alg) amb gran usura, imposar (a alg) condicions excessivament oneroses.  [...]
140. versi
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
, artstica, etc., que ha sofert modificacions. D'aquesta novella, se'n coneixen quatre versions. La versi original d'un film. En med., acci o cosa que presenta desviaci. Desviaci d'un rgan cap endavant, cap endarrere o cap als costats. En obstetrcia, operaci manual per a [...]
Pgines  14 / 82 
<< Anterior  Pgina  9  10  11  12  13  14  15  16  17  18  19  Segent >>