Resultats de la cerca frase exacta: 186

Diccionari de la llengua catalana
141. tràquea
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Conducte cilíndric format per una sèrie d'anells cartilaginosos que, continuant la laringe, baixa al llarg del coll per davant de l'esòfag i es bifurca en el seu extrem inferior formant els dos bronquis. Petit tub que, juntament amb d'altres, forma el sistema respiratori de la [...]
142. reixa
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Defecte de tissatge que consisteix a deixar alguns fils consecutius sense teixir durant diverses passades seguides. reixes del diable Cranc 3 1. Terminal d'un tub electrònic, generalment emprat com a element de control, però que a vegades té una funció auxiliar.  [...]
143. bombolla
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Glòbul d'aire en el tub ple de líquid d'un nivell. Part aixecada en la superfície sòlida d'una peça metàl·lica de fosa, produïda per la presència d'un gas en l'interior seu mentre era en estat pastós.  [...]
144. bufeta
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sac membranós en els animals que serveix de receptacle d'un líquid secretat o conté un gas, especialment el que conté l'orina secretada pels ronyons. Bufeta biliar, de la bilis, del fel. Bufeta urinària, bufeta de l'orina. bufeta natatòria Bufeta situada en el tub digestiu de [...]
145. mànega
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Màniga. Tub llarg i flexible de lona, de cautxú, de cuir, etc., per a conduir, trasbalsar, llançar en una direcció determinada, líquids. Xarxa, llenç, etc., de forma tubular, per a pescar, posar en comunicació un espai tancat amb l'exterior, etc. mànega de vent Anemoscopi que consta [...]
146. polígala
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Planta del gènere Polygala, de la família de les poligalàcies, generalment herbàcia, de fulles simples, flors amb cinc sèpals, els dos interns grossos i petaloides, i amb tres pètals soldats en tub a la part basal, l'inferior dels quals és diferent dels altres i sol portar un apèndix terminal [...]
147. pavelló
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Un pavelló separat del cos de l'edifici. Edifici exempt que forma part d'un conjunt edificat. Eixamplament en la terminació d'un tub. El pavelló d'una trompa, d'una trompeta. El pavelló d'un corn de caça. Un tub d'orgue amb pavelló. pavelló de [...]
148. fillol fillola
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
acoblar un tub inclinat amb un de vertical. Pedra que, fent parell amb una altra, s'adossa a un costat d'una fita. Matalasset que es posa entre dos matalassos perquè no facin sot. Demarcació fiscal en què era dividida la població morisca del Regne de València el 1602.  [...]
149. gralla
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
l'alta muntanya (Pyrrhocorax graculus). gralla de bec vermell Ocell de la família dels còrvids, amb el bec llarg d'un vermell intens (Pyrrhocorax pyrrhocorax). Instrument aeròfon de fusta, de doble llengüeta, pavelló obert i tub cònic, d'ús popular.  [...]
150. mamella
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Òrgan dels mamífers que conté la glàndula mamària. ésser una cosa mamella de monja Ésser de qualitat superior, tenir un sabor exquisit. Arracada 4. Pegat de ciment ràpid amb què es rejunta la unió de dos tubs de diferent diàmetre exterior. Tub ample i curt, sovint de plom, que comunica el [...]
Pàgines  15 / 19 
<< Anterior  Pàgina  10  11  12  13  14  15  16  17  18  19  Següent >>