Cerca

Resultats de la cerca bàsica: 98.702

141. Pseudoderivats o falsos derivats: o o u?, b o v?
Font Fitxes de l'Optimot
Els pseudoderivats o falsos derivats són mots que no s'escriuen com la resta de mots de la seva mateixa família, ja que provenen directament del llatí i no de mots catalans. És per això que són paraules de tipus culte. Cal tenir present la pseudoderivació per recordar la grafia d'alguns mots [...]
142. aero- 2 [o aeri-, o aer-]
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma prefixada del mot gr. aér, 'aire'. Ex.: aerobiosi, aerícola, aerèmia. [...]
143. pedo- 1 [o ped-, o paido-]
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma prefixada del mot gr. paîs paidós, 'infant'. Ex.: pedologia, pediatria, paidologia. [...]
144. caixa o capsa?
Font Fitxes de l'Optimot
caixa capsa D'una banda, la denominació capsa designa el receptacle de cartó, de llauna, de fusta, de vori, etc., de forma variable, més aviat petit, amb una tapa solta o agafada, destinat a transportar o guardar diferents objectes. Per exemple: capsa de llumins capsa de bombons capsa de [...]
145. pecat
Font Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 relig pecado. Pecat mortal, original, venial, pecado mortal, original, venial. 2 en el pecat va la penitència en el pecado lleva (o llevas, etc) la penitencia. 3 ésser lleig com un pecat fig i fam ser feo como un susto (o más feo que Picio), ser feo como (o más feo que) un pecado. 4 estar en [...]
146. caure
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
cedir a l'acció de la gravetat. Caure les dents, els cabells. M'ha caigut l'ungla del dit gros tota sencera. Si sacseges la branca faràs caure la fruita. Caure a trossos, a parracs, a miques. S'ha trencat el gerro: el duia a la mà i l'ha deixat caure. estar per caure [o estar si cau no [...]
147. -agogia [o -agògia]
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma sufixada del gr. -agogia, derivat del mot agogé, 'conducció'. Ex.: pedagogia, psicagogia, demagògia. [...]
148. -gènesi [o -genèsia]
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma sufixada del mot gr. génesis, 'generació'. Ex.: partenogènesi, antropogènesi, pirogènesi, disgenèsia, palingenèsia. [...]
149. -polis [o -poli]
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma sufixada del mot gr. pólis, 'ciutat'. Ex.: pentàpolis. [...]
150. -stasi [o -stàsia]
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma sufixada del mot gr. stásis, 'equilibri', 'estabilitat'. Ex.: homeòstasi, biostàsia.Forma sufixada del mot gr. stásis, 'aturada', 'suspensió del desenvolupament'. Ex.: bacteriòstasi, hemostàsia. [...]
Pàgines  15 / 9.871 
<< Anterior  Pàgina  10  11  12  13  14  15  16  17  18  19  20  Següent >>