FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de voler en tant que afecta el bé o el mal d'altri. Això són males volences. estar a la volença d'algú Trobar-se a la seva disposició. Bona volença. La gran volença que li porto. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
aclarint-ne la pasta. Tenir en compte fins el més petit detall (en un afer). No deixar escapar res en la recerca (d'una cosa). Procurar la major exactitud en la fixació (d'un valor). No cal que ho aprimis tant: no ve d'un duro. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Emmenar com a conseqüència. Això importa una despesa considerable. Una cosa que hom ha de pagar, pujar (a tant). No hi anirem perquè el viatge importa molts diners. Ésser de conseqüència, ésser d'importància, per a algú. M'importa molt de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Punt en què un planeta o la Lluna creuen el pla de l'eclíptica en passar del sud al nord d'aquesta o del nord al sud. Node ascendent. Node descendent. Punt d'una corba en què aquesta s'interseca a si mateixa i per on, per tant, pot traçar-se a la corba més d'una tangent. En [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer (en una cosa espatllada, atrotinada), adobs de poc cost que permetin d'utilitzar-la. Adobar aquests mobles costaria tant com fer-los nous, perquè no tenen cap peça bona; però els adobassarem perquè puguin servir encara algun temps. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Posar en mal estat. Té males mans: no pot tocar res que no ho malmeti. Aquests aiguats han malmès la collita. Pobre home: amb tant de treball s'ha malmès la salut. Malmet tots els afers en què intervé. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Doctrina que considera els fenòmens biològics com a irreductibles als processos fisicoquímics. Tendència filosòfica, de caràcter antiintel·lectualista, que pren la vida com a categoria clau, tant per a la interpretació de la realitat com per als judicis de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Produir clarianes (en una cosa atapeïda). Aquesta camisa, l'esclarissaràs, si la rentes tant. L'atapeïment d'alguna cosa, minvar per desgast. Uns llençols molt vells, que s'han esclarissat. Produir-se clarianes. Després de la pluja, el cel s'esclarissà. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Allò que hom fa fora de l'acostumat i que implica una despesa extraordinària, no molt considerable, però. Pel seu aniversari va fer la francesilla de comprar-se aquell moble que tant li agradava. Una economia precària no permet gaires francesilles. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
per a. Sens perjudici d'aprofundir més endavant en aquest text, podem avançar ara que es tracta d'una obra molt ben escrita. Els veïns armats constituïren un cos de vigilància, sens perjudici de les batudes que feien els Mossos d'Esquadra de tant en tant. [...]
