Resultats de la cerca bÓsica: 2,217

141. adobassar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a ediciˇ)
Fer (en una cosa espatllada, atrotinada), adobs de poc cost que permetin d'utilitzar-la. Adobar aquests mobles costaria tant com fer-los nous, perquŔ no tenen cap peša bona; per˛ els adobassarem perquŔ puguin servir encara algun temps.  [...]
142. vitalisme
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a ediciˇ)
Doctrina que considera els fen˛mens biol˛gics com a irreductibles als processos fisicoquÝmics. TendŔncia filos˛fica, de carÓcter antiintelĚlectualista, que pren la vida com a categoria clau, tant per a la interpretaciˇ de la realitat com per als judicis de valor.  [...]
143. francesilla 2
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a ediciˇ)
All˛ que hom fa fora de l'acostumat i que implica una despesa extraordinÓria, no molt considerable, per˛. Pel seu aniversari va fer la francesilla de comprar-se aquell moble que tant li agradava. Una economia precÓria no permet gaires francesilles.  [...]
144. aprimar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a ediciˇ)
aclarint-ne la pasta. Tenir en compte fins el mÚs petit detall (en un afer). No deixar escapar res en la recerca (d'una cosa). Procurar la major exactitud en la fixaciˇ (d'un valor). No cal que ho aprimis tant: no ve d'un duro.  [...]
145. arrelar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a ediciˇ)
poble, hi arrelen els mals costums. Por i ressentiment que van arrelar en el cor dels ciutadans. El vici de fumar se m'ha arrelat tant, que no el puc deixar. Establir-se, fixar-se en un lloc, especialment adquirint-hi bÚns arrels. Descendents dels colons que s'arrelaren a Florida.  [...]
146. perjudici
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a ediciˇ)
per a. Sens perjudici d'aprofundir mÚs endavant en aquest text, podem avanšar ara que es tracta d'una obra molt ben escrita. Els ve´ns armats constitu´ren un cos de vigilÓncia, sens perjudici de les batudes que feien els Mossos d'Esquadra de tant en tant.  [...]
147. perpany
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a ediciˇ)
En una paret feta de pedra a tots dos costats, pedra que agafa tot el gruix de la paret i es colĚloca de tant en tant per donar-li mÚs consistŔncia. Pedra o pedra artificial que tÚ el gruix de la paret de la qual forma part i que Ús disposada de cara a cara de la dita paret tot travessant-la [...]
148. esclarissar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a ediciˇ)
Produir clarianes (en una cosa atape´da). Aquesta camisa, l'esclarissarÓs, si la rentes tant. L'atape´ment d'alguna cosa, minvar per desgast. Uns llenšols molt vells, que s'han esclarissat. Produir-se clarianes. DesprÚs de la pluja, el cel s'esclarissÓ.  [...]
149. malmetre
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a ediciˇ)
[p. p. malmŔs] Posar en mal estat. TÚ males mans: no pot tocar res que no ho malmeti. Aquests aiguats han malmŔs la collita. Pobre home: amb tant de treball s'ha malmŔs la salut. Malmet tots els afers en quŔ intervÚ.  [...]
150. perfeccionar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a ediciˇ)
Millorar (una cosa) fent-la perfecta, acostant-la tant com es pot a la perfecciˇ. Perfeccionar una mÓquina, un instrument. Perfeccionar una instituciˇ. Perfeccionar un escriptor el seu estil. Les mÓquines es perfeccionen dia a dia. Treballar a esdevenir millor. Perfeccionar-se en una llengua.  [...]
PÓgines  15 / 222 
<< Anterior  PÓgina  10  11  12  13  14  15  16  17  18  19  20  SegŘent >>