Resultats de la cerca bsica: 329

Diccionari de la llengua catalana
151. pit-roig -roja
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
Que t el pit vermell. Corriol pit-roig. Ocell de la famlia dels muscicpids, d'uns 14 centmetres de llargada, de plomatge gris, amb el front, la gola i el pit d'un color roig pllid, que habita tant als boscos com als jardins, fortament territorial (Erithacus rubecula).  [...]
152. receptor -a
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
missatge nervis aferent, sensitiu o sensorial. Grup qumic de la membrana cellular, immunolgicament compatible i, per tant, capa de combinar-se amb l'antigen.  [...]
153. electrnic -a
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
tant en el buit com en materials semiconductors.  [...]
154. comanar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
Encomanar, encarregar. Li va comanar la custdia del fill. Posar-se sota la potestat o el domini d'un senyor major, tant d'una manera merament personal com per ra de terres, de castells o de feus atorgats per aquest a qui es comanava o b per manament del prncep. Atorgar (una [...]
155. encetar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
Treure un primer tros (a una cosa intacta), comenar-la a gastar. Aquesta llonganissa no s gaire bona: n'encetarem una altra. Encetar una qesti. Pelar o irritar la pell (d'una part del cos). Aquestes sabates li enceten els peus. De tant mocar-me, se m'ha encetat el nas.  [...]
156. fart 2 -a
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
Que ha menjat fins a no poder ms. Farts com estan, difcilment podran continuar la caminada. Satisfet d'una cosa fins a sentir-ne fstic, cansat d'una cosa. Estar alg fart de plaers, de divertiments. Ja n'estic fart, de tant d'estudiar. Fartaner, fartanera. s un fart [...]
157. objecte
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
Cosa material en tant que s'ofereix als nostres sentits. Les imatges dels objectes. Observar un objecte a distncia. Cosa que s'ofereix al pensament, de la qual es pren coneixena. Objecte de meditaci. Ha estat objecte de l'admiraci de tothom. Matria d'una cincia [...]
158. sort
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
Encadenament de successos considerat com a fortut en tant que decideix la condici bona o dolenta escaiguda a cada persona. Aix ho ha volgut la sort. Bon o mal xit escaigut a una cosa. Vaig tenir la sort de trobar-lo. Atzar al qual hom confia la decisi d'alguna cosa. Qui ha de ser el [...]
159. estimar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
Determinar en tant o tant el preu, el valor (d'alguna cosa). Ha estimat el collaret en dos-cents euros ms que aquell altre joier. Estimar una distncia en 30 quilmetres. Judicar, considerar. El jurat ha estimat que cap obra no mereix el premi. Obtenir una estimaci estadstica [...]
160. orsa
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
Planxa que algunes embarcacions de vela duen sota la carena, o al costat, per tal de no caure a sotavent i augmentar l'estabilitat. Orsapop . anar a l'orsa a) Una nau, navegar amb la proa, tant com s possible, contra el vent. anar a l'orsa b) Una cosa, anar malament.  [...]
Pgines  16 / 33 
<< Anterior  Pgina  11  12  13  14  15  16  17  18  19  20  21  Segent >>