FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Portar més enllà de la mesura justa, dels límits de la veritat, de la conveniència, del normal. Sempre ha exagerat els defectes del noi. No cal que n'exageris les virtuts, que ja les coneixem. Exagerar el perill. Va, no exageris, que no et fa tant de mal. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Arribat a l'adolescència o a l'edat adulta. No et sembla que ets massa ganàpia per fer aquestes criaturades? Tant la canalla com alguns ganàpies es delien per pujar als cavallets. Que fa coses pròpies d'una criatura. Que no ho veus, ganàpia, que pots prendre mal? [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té el pit vermell. Corriol pit-roig. Ocell de la família dels muscicàpids, d'uns 14 centímetres de llargada, de plomatge gris, amb el front, la gola i el pit d'un color roig pàl·lid, que habita tant als boscos com als jardins, fortament territorial (Erithacus [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
químic o elèctric, en un missatge nerviós aferent, sensitiu o sensorial. Grup químic de la membrana cel·lular, immunològicament compatible i, per tant, capaç de combinar-se amb l'antigen. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Treure un primer tros (a una cosa intacta), començar-la a gastar. Aquesta llonganissa no és gaire bona: n'encetarem una altra. Encetar una qüestió. Pelar o irritar la pell (d'una part del cos). Aquestes sabates li enceten els peus. De tant mocar-me, se m'ha encetat el nas. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Escollar (un vestit, una camisa, etc.), de manera que resti descoberta part del pit o de l'esquena. Aquest vestit, l'hauries d'escotar una mica més. La camisa no m'acabava d'agradar i l'he feta escotar. De tant dur-les, se li van escotar les sabates. Espitregar-se. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Planxa que algunes embarcacions de vela duen sota la carena, o al costat, per tal de no caure a sotavent i augmentar l'estabilitat. Orsapop . anar a l'orsa Una nau, navegar amb la proa, tant com és possible, contra el vent. anar a l'orsa Una cosa, anar malament. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cosa material en tant que s'ofereix als nostres sentits. Les imatges dels objectes. Observar un objecte a distància. Cosa que s'ofereix al pensament, de la qual es pren coneixença. Objecte de meditació. Ha estat objecte de l'admiració de tothom. Matèria d'una [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Encadenament de successos considerat com a fortuït en tant que decideix la condició bona o dolenta escaiguda a cada persona. Això ho ha volgut la sort. Bon o mal èxit escaigut a una cosa. Vaig tenir la sort de trobar-lo. Atzar al qual hom confia la decisió d'alguna cosa [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Encomanar, encarregar. Li va comanar la custòdia del fill. Posar-se sota la potestat o el domini d'un senyor major, tant d'una manera merament personal com per raó de terres, de castells o de feus atorgats per aquest a qui es comanava o bé per manament del príncep. Atorgar [...]
