Els participis es poden fer servir d'una manera aïllada, amb valor absolut, per indicar que un procés ha finalitzat i, per tant, no fan referència a accions que no han acabat. Per exemple:
Arreglat el teulat, van decidir pintar la paret.
Dit això, només falta agrair-vos l'interès demostrat [...]
Hi ha diversos mecanismes per evitar confusions a l'hora de lletrejar paraules. Per exemple, si es diu per telèfon un cognom (Teixidor) i es vol lletrejar, es pot fer amb les lletres de l'alfabet (te-e-i-xeix-i-de-o-erra), o bé, perquè sigui més clar, amb el sistema de codis que es proposa en la [...]
La construcció només (o només de) seguida d'infinitiu és adequada en català amb valor temporal de simultaneïtat o seqüenciació, quan significa 'immediatament després'. Per exemple:
Només (de) veure'l a l'aeroport li van saltar les llàgrimes d'emoció.
Amb el mateix sentit també es pot fer servir [...]
Quan en una oració el subjecte està format per dos o més sintagmes nominals coordinats amb la conjunció i, el verb concorda en plural. Per exemple:
L'Iu, en Lluc i la Bruna vindran a les nou.
El noi de les ulleres i el de la camisa blanca volen intervenir.
En canvi, quan el subjecte està format [...]
un contacte entre dues preposicions. Quan aquestes dues preposicions són àtones, generalment, aquest contacte s'evita. Per exemple:
Això depèn a qui et dirigeixis (i no Això depèn d'a qui et dirigeixis).
Parlaven de la joguina amb què s'entretindrien a la tarda ( i no Parlaven de amb què [...]
El complement que expressa el beneficiari de l'acció del verb s'anomena datiu benefactiu. Aquest complement es pot construir de dues maneres: amb un sintagma preposicional encapçalat pera, o bé, amb els pronoms em, et, li, ens, us, els o es. Per exemple:
Ha fet un dibuix a la mare o bé Li ha fet [...]
Que fort!
Per donar èmfasi a la quantitat o a la qualitat d'alguna cosa, es pot usar el mot que, sense accent, i no què. Aquest mot exclamatiu equival a 'molt'. Per exemple:
Que amables que sou! (i no Què amables que sou!)
Que lents que caminen! (i no Què lents que caminen!)
Que n'hi ha, de [...]
són dins de la bossa (o dins la bossa).
Aquestes preposicions, tret de lluny, poden anar precedides de la preposició a. Per exemple:
Deixa el llibre (a) damunt la taula.
L'estació de tren no és lluny de casa.
Ara bé, les preposicions sobre, sota, vora i prop, si no duen explícit el complement [...]
Un dels significats del verb respondre és 'adreçar paraules o senyals per satisfer una pregunta, una qüestió, etc.'.
Quan el complement representa la pregunta o la qüestió, tant pot ser intransitiu com transitiu, és a dir, pot portar un complement introduït per la preposició a o un complement [...]
, prerafaelita, preregnant, preromà, prorús, vicerector...
En canvi, s'escriuen amb rr els casos següents:
1. Els mots que comencen amb el prefix a- (que significa 'no' o 'sense' i el que serveix per formar verbs), cor- (variant de con-) i ir- (variant de in-). Per exemple:
arreflèxia, arrítmia, arrize [...]
