Resultats de la cerca bsica: 2,971

Fitxes de l'Optimot
151. Construccions absolutes de participi / 'arribats a aquest punt...', 'dit aix...', etc.
Font Fitxes de l'Optimot
Els participis es poden fer servir d'una manera allada, amb valor absolut, per indicar que un procs ha finalitzat i, per tant, no fan referncia a accions que no han acabat. Per exemple: Arreglat el teulat, van decidir pintar la paret. Dit aix, noms falta agrair-vos l'inters demostrat [...]
152. lletrejament de paraules / lectura lletra per lletra
Font Fitxes de l'Optimot
Hi ha diversos mecanismes per evitar confusions a l'hora de lletrejar paraules. Per exemple, si es diu per telfon un cognom (Teixidor) i es vol lletrejar, es pot fer amb les lletres de l'alfabet (te-e-i-xeix-i-de-o-erra), o b, perqu sigui ms clar, amb el sistema de codis que es proposa en la [...]
153. 'Noms veure'l a l'aeroport' o 'Aix que va veure'l a l'aeroport'? / 'Noms (de)' + infinitiu amb valor temporal / Nova gramtica
Font Fitxes de l'Optimot
La construcci noms(onoms de) seguida d'infinitiu s adequada en catal amb valor temporal de simultanetat o seqenciaci, quan significa 'immediatament desprs'. Per exemple: Noms (de) veure'la l'aeroport li van saltar les llgrimes d'emoci. Amb el mateix sentit tamb es pot fer servir [...]
154. Concordana en oracions amb subjecte format per coordinaci copulativa / 'M'agraden el groc i el verd' o 'M'agrada el groc i el verd'?
Font Fitxes de l'Optimot
Quan en una oraci el subjecte est format per dos o ms sintagmes nominals coordinats amb la conjunci i, el verb concorda en plural. Per exemple: L'Iu, en Lluc i la Bruna vindran a les nou. El noi de les ulleres i el de la camisa blanca volen intervenir. En canvi, quan el subjecte est format [...]
155. Contacte de preposicions amb mots interrogatius / 'fixar-se en si plou' o 'fixar-se si plou'? / 'depn d'a qui et dirigeixis' o 'depn a qui et dirigeixis'?
Font Fitxes de l'Optimot
un contacte entre dues preposicions. Quan aquestes dues preposicions sn tones, generalment, aquest contacte s'evita. Per exemple: Aix depn a qui et dirigeixis (i noAix depn d'a qui et dirigeixis). Parlaven de la joguina amb qu s'entretindrien a la tarda( i noParlaven de amb qu [...]
156. 'Li ha fet un dibuix a la mare' o 'Ha fet un dibuix a la mare'? / Datiu benefactiu / Nova gramtica
Font Fitxes de l'Optimot
El complement que expressa el beneficiari de l'acci del verb s'anomena datiu benefactiu. Aquest complement es pot construir de dues maneres: amb un sintagma preposicional encapalat per a, o b, amb els pronomsem,et,li,ens,us,els oes. Per exemple: Ha fet un dibuix a la mare o b Li ha fet [...]
157. 'Qu fort!' o 'Que fort!'? / El mot 'que' com a forma exclamativa / El mot 'qu' com a pronom interrogatiu
Font Fitxes de l'Optimot
Que fort! Per donar mfasi a la quantitat o a la qualitat d'alguna cosa, es pot usar el motque, sense accent, i no qu. Aquest mot exclamatiu equival a 'molt'. Per exemple: Que amables que sou! (i no Qu amables que sou!) Que lents que caminen! (i no Qu lents que caminen!) Que n'hi ha, de [...]
158. Preposicions locatives / 'a sobre de la taula' o 'sobre la taula'?
Font Fitxes de l'Optimot
sn dins de la bossa(o dins la bossa). Aquestes preposicions, tret de lluny, poden anar precedides de la preposici a. Per exemple: Deixa el llibre (a) damunt la taula. L'estaci de tren no s lluny de casa. Ara b, les preposicions sobre, sota, vora i prop, si no duen explcit el complement [...]
159. respondre (rgim verbal) / 'respondre una pregunta' o 'respondre a una pregunta'? / Nova gramtica
Font Fitxes de l'Optimot
Un dels significats del verbrespondres 'adrear paraules o senyals per satisfer una pregunta, una qesti, etc.'. Quan el complement representa la pregunta o la qesti, tant pot ser intransitiu com transitiu, s a dir, pot portar un complement introdut per la preposiciao un complement [...]
160. Erra (r-) en compostos cultes i derivats per prefixaci / grecorrom o grecorom?, coresponsabilitat o corresponsabilitat?, coresponsable o corresponsable? / Novetats ortogrfiques 2016
Font Fitxes de l'Optimot
, prerafaelita, preregnant, prerom, prors, vicerector... En canvi, s'escriuen amb rr els casos segents: 1. Els mots que comencen amb el prefix a- (que significa 'no' o 'sense' i el que serveix per formar verbs), cor- (variant de con-) i ir- (variant de in-). Per exemple: arreflxia, arrtmia, arrize [...]
Pgines  16 / 298 
<< Anterior  Pgina  11  12  13  14  15  16  17  18  19  20  21  Segent >>