Resultats de la cerca bàsica: 2,217

151. racionalitat
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Qualitat de racional. Facultat de raonar. racionalitat econòmica Pressupòsit que s'aplica al comportament dels agents econòmics en tant que persegueixen uns objectius que es consideren coherents i per a obtenir els quals es fan servir uns mitjans que es creuen adients.  [...]
152. capolar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tallar en trossos petits. Capolar la carn. Capolar llenya. Capolar una peça de metall i moldre els trossos. Ferir amb contusió, macar. La pedra ha capolat la fruita. Fatigar fortament. Mira que et capoles fent tant d'exercici. L'excursió l'ha ben capolat.  [...]
153. empatxar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Impedir, posar obstacle (a alguna cosa). Causar empatx o indigestió (a algú). Aquesta coca m'ha empatxat. Si menges tant t'empatxaràs. Preocupar-se excessivament per alguna cosa, posar-hi massa esment, posar-hi massa cura. No t'empatxis dels afers d'altri.  [...]
154. malaguanyat -ada
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
No aprofitat. Malaguanyat el temps que hi hem esmerçat! Malaguanyada feina: no ens ha servit de res. Malaguanyats esforços. malaguanyat pa que menja! Expressió que s'empra en referir-se a una persona inútil, a un brètol, etc. Mort, perdut, prematurament. Malaguanyat xicot: tant que prometia.  [...]
155. domèstic -a
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a la casa en tant que és seu de la família. La intimitat domèstica. Virtuts domèstiques. Economia domèstica. Que viu al costat de l'home, que es cria a casa. Els gossos, els gats, són animals domèstics. Criat que serveix en una casa.  [...]
156. enervar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer posar nerviós. M'enervava el tic-tac persistent i compassat del despertador. Posar-se nerviós. Començava a enervar-me de tant esperar la seva trucada. Privar de nervi, d'energia, fer feble, impotent. Fa una calor que enerva, que ensopeix. En med., efectuar l'ablació d'un [...]
157. semblant 1
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cara, especialment en tant que revela l'estat de salut, d'ànim, de la persona. Avui fa bon semblant, fa millor semblant que ahir. Fer bon, fer bell, semblant a algú. fer semblant Fingir 1 . S'ha estalviat la feina fent semblant d'estar malalt.  [...]
158. simbiosi
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fet de viure dos organismes diferents associats o units més o menys íntimament, habitualment amb benefici recíproc. Relació que sustenta l'estructura d'un grup humà, tant en el seu aspecte espacial com en la divisió del treball, i inclou avantatges recíprocs entre els seus diversos [...]
159. talment
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
De tal manera. D'igual manera, ben bé. Ell ho anava escrivint talment com ho sentia. talment que loc. conj. De manera que. Li ho van explicar talment que ho aprengués de seguida. A tal punt, tant. Talment s'enfadà, que van haver de demanar-li excuses.  [...]
160. bel·ligerància
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Qualitat de bel·ligerant. Reconeixement d'haver entrat en guerra un poble i estar per tant subjecte a les lleis internacionals de guerra. Reconeixement del dret d'algú, pels seus mèrits, les seves accions, etc., de prendre part en una contesa, en una discussió. Donar bel·ligerància a [...]
Pàgines  16 / 222 
<< Anterior  Pàgina  11  12  13  14  15  16  17  18  19  20  21  Següent >>