Resultats de la cerca bÓsica: 2,217

151. racionalitat
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a ediciˇ)
Qualitat de racional. Facultat de raonar. racionalitat econ˛mica Pressup˛sit que s'aplica al comportament dels agents econ˛mics en tant que persegueixen uns objectius que es consideren coherents i per a obtenir els quals es fan servir uns mitjans que es creuen adients.  [...]
152. capolar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a ediciˇ)
Tallar en trossos petits. Capolar la carn. Capolar llenya. Capolar una peša de metall i moldre els trossos. Ferir amb contusiˇ, macar. La pedra ha capolat la fruita. Fatigar fortament. Mira que et capoles fent tant d'exercici. L'excursiˇ l'ha ben capolat.  [...]
153. empatxar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a ediciˇ)
Impedir, posar obstacle (a alguna cosa). Causar empatx o indigestiˇ (a alg˙). Aquesta coca m'ha empatxat. Si menges tant t'empatxarÓs. Preocupar-se excessivament per alguna cosa, posar-hi massa esment, posar-hi massa cura. No t'empatxis dels afers d'altri.  [...]
154. malaguanyat -ada
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a ediciˇ)
No aprofitat. Malaguanyat el temps que hi hem esmeršat! Malaguanyada feina: no ens ha servit de res. Malaguanyats esforšos. malaguanyat pa que menja! Expressiˇ que s'empra en referir-se a una persona in˙til, a un brŔtol, etc. Mort, perdut, prematurament. Malaguanyat xicot: tant que prometia.  [...]
155. domŔstic -a
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a ediciˇ)
Relatiu o pertanyent a la casa en tant que Ús seu de la famÝlia. La intimitat domŔstica. Virtuts domŔstiques. Economia domŔstica. Que viu al costat de l'home, que es cria a casa. Els gossos, els gats, sˇn animals domŔstics. Criat que serveix en una casa.  [...]
156. enervar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a ediciˇ)
Fer posar nerviˇs. M'enervava el tic-tac persistent i compassat del despertador. Posar-se nerviˇs. Comenšava a enervar-me de tant esperar la seva trucada. Privar de nervi, d'energia, fer feble, impotent. Fa una calor que enerva, que ensopeix. En med., efectuar l'ablaciˇ d'un [...]
157. semblant 1
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a ediciˇ)
Cara, especialment en tant que revela l'estat de salut, d'Ónim, de la persona. Avui fa bon semblant, fa millor semblant que ahir. Fer bon, fer bell, semblant a alg˙. fer semblant Fingir 1 . S'ha estalviat la feina fent semblant d'estar malalt.  [...]
158. simbiosi
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a ediciˇ)
Fet de viure dos organismes diferents associats o units mÚs o menys Ýntimament, habitualment amb benefici recÝproc. Relaciˇ que sustenta l'estructura d'un grup humÓ, tant en el seu aspecte espacial com en la divisiˇ del treball, i inclou avantatges recÝprocs entre els seus diversos [...]
159. talment
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a ediciˇ)
De tal manera. D'igual manera, ben bÚ. Ell ho anava escrivint talment com ho sentia. talment que loc. conj. De manera que. Li ho van explicar talment que ho aprenguÚs de seguida. A tal punt, tant. Talment s'enfadÓ, que van haver de demanar-li excuses.  [...]
160. belĚligerÓncia
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a ediciˇ)
Qualitat de belĚligerant. Reconeixement d'haver entrat en guerra un poble i estar per tant subjecte a les lleis internacionals de guerra. Reconeixement del dret d'alg˙, pels seus mŔrits, les seves accions, etc., de prendre part en una contesa, en una discussiˇ. Donar belĚligerÓncia a [...]
PÓgines  16 / 222 
<< Anterior  PÓgina  11  12  13  14  15  16  17  18  19  20  21  SegŘent >>