Resultats de la cerca frase exacta: 1,050

151. dia
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
administratives, que normalment no s feriat. dia intercalar a) Dia afegit als anys de trasps. dia intercalar b) En med., dia sense febre entre els dies d'accs. dia onomstic d'alg El dia del seu sant. dia rod Dia feiner comprs entre dos dies de festa. dies entrants Primers dies d'un mes. a [...]
152. Com es diu desechable en catal?
Font Fitxes de l'Optimot
d'un sol s no retornable d's limitat de canvi freqent no recarregable L'adjectiu castell desechable, que s'aplica a tot all que desprs de ser usat una vegada o un nombre limitat de vegades ja no s aprofitable i es pot llenar, pot tenir diferents traduccions en catal. Normalment, s'utilitza [...]
153. fullet o fullet?
Font Fitxes de l'Optimot
rea temtica Llengua. Literatura
Un fullet s un full imprs de dimensions redudes que normalment t una funci informativa o publicitria. Si el fullet es presenta doblegat, pot rebre el nom genric de full desplegable. Si es presenta doblegat en dues o tres parts tamb es pot anomenar dptic o trptic, fent referncia al [...]
154. Pronunciaci dels grups 'pn-', ps-', 'pt-', 'gn-' i 'mn-' a inici de mot / Com es pronuncia 'psicologia'?
Font Fitxes de l'Optimot
Els mots que comencen amb els grups consonntics pn-,ps-, pt, gn-,mn- i alguns altres normalment es pronuncien emmudint la primera lletra. Ara b, en un context molt formal en qu la dicci s molt acurada, de vegades es pronuncia tot el grup consonntic. Aquests grups consonntics es troben [...]
155. Com es diu catering en catal? / servei d'pats
Font Fitxes de l'Optimot
rea temtica Alimentaci. Gastronomia
servei d'pats Catering s una paraula anglesa que designa la branca de la restauraci especialitzada en la preparaci per encrrec de menjars per a grups, siguin ocasionals o siguin permanents, com ara banquets o escoles que se serveixen en el lloc que indica el client. Normalment el servei [...]
156. anar i venir, anar i tornar, pujar i baixar, entrar i sortir / Coordinaci de verbs de moviment amb rgims diferents
Font Fitxes de l'Optimot
la preposici a i el segon, de), normalment s'elideix el complement del primer verb i noms es mant el del segon. Per exemple: Va i ve de Vic cada dia. Cal anar i tornar pel mateix cam. Hem pujat i baixat de Nria en tres hores. N'estic tip: entra i surt de classe contnuament.  [...]
157. Pronunciaci de la lletra 'c' en les sigles lletrejades
Font Fitxes de l'Optimot
, i no ce-de-rre) UPC (u-pe-s, i no u-pe-c) CNL (se-ena-la, i no ce-ene-le) Cal tenir en compte que l'accent recau en la sllaba accentuada del nom de la darrera lletra i que normalment la vocal tnica del nom de cada lletra no es neutralitza.  [...]
158. Usos de 'per' i 'per a' per expressar mbit d'aplicaci / Usos de 'per' i 'per a' per expressar opini / Nova gramtica
Font Fitxes de l'Optimot
haver vingut. Normalment, es troba aquest valor en oracions amb els adjectius fcil, difcil, plcid, dur, car o barat, o amb adjectius acabats en -ble o en -or, que indiquen possibilitat o predisposici. Per exemple: s un recurs molt car per a la ciutat. s una tasca massa difcil per a l'equip. [...]
159. Formaci de mots: el truncament en compostos cultes / 'fisioterapeuta' o 'fsio'?, 'biblioteca' o 'bblio'?
Font Fitxes de l'Optimot
El truncament s un procediment d'abreviaci, propi dels registres informals, que consisteix a modificar una paraula existent eliminant-ne una part i conservant-ne el sentit i la categoria sintctica. En el cas dels compostos cultes, s'elimina normalment el segon element del compost. Cal tenir en [...]
160. Posici dels adjectius possessius
Font Fitxes de l'Optimot
Els possessius tnics (meu, meva, teu, teva, seu, seva, nostre, nostra, vostre, vostra) poden anar davant o darrere del nom. Si van davant del nom s'usen normalment amb article. Per exemple: La meva llibreta s al costat de la seva. No s si corre ms el seu cotxe o la meva moto. En canvi, si [...]
Pgines  16 / 105 
<< Anterior  Pgina  11  12  13  14  15  16  17  18  19  20  21  Segent >>