FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
administratives, que normalment no és feriat. dia intercalar a) Dia afegit als anys de traspàs. dia intercalar b) En med., dia sense febre entre els dies d'accés. dia onomàstic d'algú El dia del seu sant. dia rodó Dia feiner comprès entre dos dies de festa. dies entrants Primers dies d'un mes. a [...]
d'un sol ús no retornable d'ús limitat de canvi freqüent no recarregable L'adjectiu castellà desechable, que s'aplica a tot allò que després de ser usat una vegada o un nombre limitat de vegades ja no és aprofitable i es pot llençar, pot tenir diferents traduccions en català. Normalment, s'utilitza [...]
Un fullet és un full imprès de dimensions reduïdes que normalment té una funció informativa o publicitària. Si el fullet es presenta doblegat, pot rebre el nom genèric de full desplegable. Si es presenta doblegat en dues o tres parts també es pot anomenar díptic o tríptic, fent referència al [...]
Els mots que comencen amb els grups consonàntics pn-, ps-, pt, gn-, mn- i alguns altres normalment es pronuncien emmudint la primera lletra. Ara bé, en un context molt formal en què la dicció és molt acurada, de vegades es pronuncia tot el grup consonàntic.
Aquests grups consonàntics es troben [...]
servei d'àpats
Catering és una paraula anglesa que designa la branca de la restauració especialitzada en la preparació per encàrrec de menjars per a grups, siguin ocasionals o siguin permanents, com ara banquets o escoles que se serveixen en el lloc que indica el client. Normalment el servei [...]
la preposició a i el segon, de), normalment s'elideix el complement del primer verb i només es manté el del segon. Per exemple:
Va i ve de Vic cada dia.
Cal anar i tornar pel mateix camí.
Hem pujat i baixat de Núria en tres hores.
N'estic tip: entra i surt de classe contínuament.
[...]
, i no ce-de-érre)
UPC (u-pe-sé, i no u-pe-cé)
CNL (se-ena-éla, i no ce-ene-éle)
Cal tenir en compte que l'accent recau en la síl·laba accentuada del nom de la darrera lletra i que normalment la vocal tònica del nom de cada lletra no es neutralitza.
[...]
haver vingut.
Normalment, es troba aquest valor en oracions amb els adjectius fàcil, difícil, plàcid, dur, car o barat, o amb adjectius acabats en -ble o en -or, que indiquen possibilitat o predisposició. Per exemple:
És un recurs molt car per a la ciutat.
És una tasca massa difícil per a l'equip. [...]
El truncament és un procediment d'abreviació, propi dels registres informals, que consisteix a modificar una paraula existent eliminant-ne una part i conservant-ne el sentit i la categoria sintàctica. En el cas dels compostos cultes, s'elimina normalment el segon element del compost. Cal tenir en [...]
Els possessius tònics (meu, meva, teu, teva, seu, seva, nostre, nostra, vostre, vostra) poden anar davant o darrere del nom. Si van davant del nom s'usen normalment amb article. Per exemple:
La meva llibreta és al costat de la seva.
No sé si corre més el seu cotxe o la meva moto.
En canvi, si [...]